El progrés de Menorca

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2869255

Els d'eta no son covards segons Arzallus

-ETA posarà fi a la independència del País Basc?
-«És molt difícil. Primer de tot els diuen covards. No ho són. Són tipus que es juguen la vida, que han entrat aquí de joves. I aleshores, igual com passa amb la Guàrdia Civil, ells tenen la seva rancúnia a dins i no la deixaran així com així.»

Uno puede haber sido un cabron toda su vida, pero un rato de confesionario y algún óbolo; y cuando seguro que es porque ya no se le levanta, sale inamaculado y libre de pecado.

Y que le quiten lo bailado dirá el.

Los peores criminales también han obtenido amparo y perdon.

Que patético artículo.

Y en cuanto a lo demás, Arzallus siempre ha sido un enfermo alucinado; un degenerado.

ara em venen al cap en rodrigo de santos, na rita barberà i tants d'altres peperos que són tan conseqüents amb la seva vida privada i pública...

i vostè sr. camps on acabarà? a la falange? a UPyd? a un nou partit d'extrema dreta? a Ciudadanos?

Me ha gustado mucho este artículo. Y es cierto que muchas veces entramos en un círculo vicioso creándonos necesidades y buscamos la felicidad satisfaciendo nuestros caprichos. Y este intento de buscar la felicidad no acaba nunca porque nuestros caprichos crecen de forma exponencial. Buen artículo que creo debería hacer reflexionar a más de uno.

Vull dir, en un blog cadascú hi posa el que vol, però normalment sempre hi ha alguna finalitat, almenys l'he observada varis cops en aquest mateix... Però, no se, si es tracta d'un exemple més per intentar emfatitzar la importància que té per alguns el catolicisme, o si es vol fer "catequesi", però el veig un article una mica "buit".

Cada dia hi ha persones, més poques que moltes, que decideixen canviar el rumb de la seva vida i reorientar-la d'una forma menys egoïsta, però no veig que té aquest cas d'especial i si que hi veig molts tòpics.
D'especial podria ser que aquest home tingués doblers? que era famós? que vivia a Hollywood?
Mentre que de tòpics n'hi ha molts, com la presència de la religió i el capellà en tota aquesta transformació... i l'estratègia eclesiàstica d'esperar a que algú es vegi perdut per a donar-li "desinteressadament" la salvació... buff...
Dic desinteressadament entre cometes, perque no puc deixar de veure una estratègia de màrqueting al darrera de tot açò, la conquesta d'un nou mercat (hollywood), amb un líder d'opinió (al Verástegui aquest sembla que té una mica de fama), i una activitat d'sponsoring a través de la butxaca de l'esmentat senyor. Tanmateix no tenc cap dubte que pobre d'ell ho fa amb la més bona intenció, però els valors socials i culturals existeixen més enllà de l'esglèsia, el compromís amb els demés, una vida austera, contemplativa i altruïsta és perfectament factible fora d'una organització tal com l'esglèsia catòlica. En aquest sentit, de vegades, les organitzacions son més una trava que un mitjà, i és que molt sovint l'organització esdevé més important que el mateix fí per al que s'ha creat.
Particularment, lo que més me molesta de totes aquestes coses, és aquesta voluntat d'expansió, l'objectiu d'expansió: Si et consideres fidel t'has de dedicar a convertir als que no ho son... Testimonis de Heovà, Mormons, Cristians, l'activitat "evangelitzadora" me posa molt de mal humor, però açò que ès?? perquè no es pot viure l'espiritualitat d'una forma personal, perquè aquesta insistència en voler convèncer als altres?

I aquest capellà qui és per dir-li que el seu lloc és Hollywood? i si ho volia vendre tot i anar a fer de missioner perquè no el deixaven escollir es seu camí?

Bonu, de moment sembla que s'està reformant el finançament de l'esglèsia, si no he llegit malament crec que fins i tot haurà de pagara l'IVA... i bonu tot i que hi manca molt d'aquí que se li reclami tranparència comptable, sembla que a la fi tenim un Govern decidit a posar una mica de sentit comú al respecte.
A la llarga, l'esglèsia hauria d'arribara tenir el mateix tracte que les ONG's, fundacions o qualsevol altra forma jurídica coneguda, desde el meu punt de vista supoa un "agreujament comparatiu", per a d'altres "entitats" que realitzen tasques tant o més lloables.

M'ha agradat aquest article i està molt bé que es sapi que no tot és dolent en aquest món. Un jove d'una trentena d'anys que decideix canviar de vida i decideix ajudar als altres a descubrir un altre món que els hi és desconegut, em sembla fantàstic.
I és normal que quan un descubreix la FELICITAT, no una felicitat petita, limitada i buida, vulgui transmetre-la a tothom. I és per això que el cristianisme és expansiu. És lògic. Un cristià no es pot quedar aturat quan veu tanta gent que tira la seva vida per la finestra. I així és veu obligat a proposar un model de vida que dur a la felicitat. I després cadascú pren la decisió que creu més convenient. Pot seguir amb una vida que no dur a l'autèntica felicitat o pot quedar-se amb aquella opció que sí.
Per jo és un bon exemple el d'aquest actor i crec que tots hauríem d'examinar-nos i veure si podem millorar la nostra vida, si realment som feliços, si ens falta prendre alguna decisió que ens aferra a un món cada vegada més egoista.

Un mundo de drogas y sexo...siempre la misma cantinela ¿ y el rock and roll con sus discos que al revés cacarean versos satánicos donde queda eh?
¿un olvido acaso?
¿Y ahora que tiene? ¿un mundo de cirios y letanías, de espinas y caras avinagradas,
de culpa y más sentido de culpa...?
Eso si...sonrisa feliz...con colgate.

pues decididamente creo que este artículo es, emulando al gran hacedor de ellos, el el inicio de un gran remiendo para el tal rodrigo de santos, que seguramente ahora -y es que hay gente que tiene siempre que dar la nota- va a querer mostrarse como adalid de la espiritualidad.

Artículo de circunstancias. Servil y cautivo de ellas.

Bienintencionados no obstante.

Tienen disculpa.

Para eso están los amigos.

¿Seguro que no se masturba en la intimidad, ni peca de gula, ambición, poder, orgullo o mesianismo? que doble moral en los paises anglosajones hay a montones. Con solo ver a dónde lleva una vida de castidad tan estricta (sacerdotes pederastas a centenares...).

Bueno, Aleluya y loado sea el señor. Al menos, hasta que le descubran algo.

Jo també estic molt content que la gent refaci la seva vida, però no cal el prisma del cristianisme per fer-ho. I aquesta voluntat d'expansió no és de compartir la felicitat, sinó la volutat d'aniquilar les demés formes de viure l'espiritualitat, la voluntat de monopoli, i d'autoconvèncer-se a un mateix.
Ho veig com sempre, ajuda a canvi de fè, com l'evangelització que hem vist tradicionalment, aliments a canvi de servitud i fè.

Voler ajudar als demés no me sembla una mala idea, de fet me semblaria poc humana una persona que vegent un món que es desmorona no hi fes res per remediar-ho, però no fa cap falta demanar la confessió i la congregació religiosa a canvi, sinó l'acció passa de ser desinteressada a ser una mera transacció comercial.

Seguro que la culpa de que fuera un drogadizo y un putañero era de ZP, empeñado en .romper no solo España (VIVA!!) sino Mexico y todo el cono sur.
No eres más tonta, cursi y opusina porque no te entrenas, Toni Camps.
Yo creo que eres así de ridículo desde que tu pobre madre saltaba a la comba.
Va en los genes lo vuestro.

Almogàver, no dudo que ZP tuviera la culpa de que el mexicano fuera el diablo en persona, pero no te olvides de la gran causante de todos los males de la tierra: No es Lucifer; no es tampoco Satanás; no es ni siquiera el Dalai Lama; se trata de Joana Barceló.
¡Vaya cambio radical de tema, Toni! Muy inteligente por tu parte esto de meter típicos tópicos en tu blog. Visto que tu apoyo a Carlos Delgado va a la deriva y no tiene ni el acogimiento de tus más próximos secuaces, nos topamos con Dios y recuperamos el apoyo al menos de los fieles.
Esta historia de los mil y ún pecados perdonados me recuerda los tiempos en que la Santa Secta (SS?) Católica permitía comer carne durante la Cuaresma a quienes pagaban una módica suma de dinero, o cuando, en la actualidad, los obispos van visitando jubiladas temerosas por la próxima vida y les arrancan un testamento favorable a cambio de perdonarles los pecados.

Quien tras probar hasta hartarse -a costa el erario público- los placeres de la carne va camino de convertirse en predicador es el degenerado Losantos.

Quien aun con la desfachatez de denunciar persecuciones de la prensa -que más bien le apaña remiendos y taparrabos pudorosos para cubrir sus vergüenzas al aire- aparece aleccionando a la gente, y en plan vedette por los juzgados.

En su honor la Inquisición debería, aun en sesión especial, constituirse, y las hogueras crepitantes avivarse. Solo para el, que tanto las ha amado.

Me refería evidentemente a Do Santos. Aunque al otro "santo" también le haría bien, aunque fuera para un hervor, una hoguera.

Acudiendo al refranero se me ocurren un par de citas interesantes:
"Haz lo que digo, no lo que hago"
"Que no sepa tu mano izquierda lo que hace la derecha"
No sé si les pasa esto a ustedes , pero cuando entro en este blog la CPU desprende un ligero tufillo a azufre.

Las conversiones humanas son de lo más trivial: uno se cansa del azul y de repente le gusta el rojo. Se cansa del rojo y vuelve al azul. Como las modas y Vicente.
¿Y adónde va Vicente? Adónde va la gente.

He intentado leer la biografía de este menda.
Aparece envuelta entre neblinas de inaccesibilidad y misterio(como era de esperar, pues son claves para el triunfo)y en las que no destaca ninguna frase medianamente coherente (excepto algún eslogan gastado de tanto uso). El mito parece ser que se lo montó con su cuerpo serrano y sus ojitos azules y su conversión parece ser que tiene la convicción de una ostra en un vivero.
En mi humilde opinión para lo más que dá este hombre en el terreno sacro es para que Salzillo le dedicara una policromía en madera.Y aún así, pues no creo que sea del todo su tipo.

repuesta a: indocumentado | 25/05/2008, 15:07. Eres muy valiente delante de la adversidad de los otros, eres un ejemplo de lo que sucede en la realidad del Internet de todos los días, te da por escribir no lo que sientes, sino lo que tiene que escupir fuera de ti mismo, debes tener un problema enorme contigo mismo, amigo, y el único camino es mirar hacia tu persona y tener "dos pares de coj.. bien plantados para ver la realidad y aceptarte una vez por todas, pero eso no es para ti al parecer...

Tell: eres un sucio degenerado. Ojala te pudras en la carcel con Rodrigo de SAntos.
Solo chusma como el pueden dar lecciones de espiritualidad tras noches de perversión y excesos a cargo del erario público.

En cambio la gente decente comunmente tiene que esconderse en estos lares.

Careceis de vergüenza.

que se le juzgue y cumpla lo que tenga que cumplir. Y si está enfermo que se le de el tratamiento adecuado.

Lo unico que falta es que vengais a dar lecciones.

Eso solo se explica desde una posicion sectaria de la que el debéia ostentar un alto escalón de la jerarquía.

Por cierto que no me sensibilizan demasiado estas enfermedades. Enfermedades de ricos.
Mucho émul de Michael Douglas. Hasta que no se le trinca, todavía presumen sonrientes de su enfermedad de adiccion al sexo, y toda esa basura.

sois la maldad y la perversion obscena; y aun os permitís el lujo de insultar y amenazar a la gente decente.

Que os den.