El progrés de Menorca

¿Y a esto que tienes que decir entrañable "Cul de bòtil?

Quiero conocer tu opinión, ya

Ara ho veig...vostè és tonto. Es pot ser de dretes, d'esquerres, nacionalista o no (fins i tot dir-se espanyol i defensar que no es nacionalista), anarquista, etc, etc...però, que vol que li digui, vostè és tonto...més concretament un tonto-tonto, fatxeta i cavernícola.

I si, estic convençut que vostè és tonto i, a més a més, un tonto provocador que li agrada ser tonto i provocar al respectable.

Cordialment li dic...si vostè es feliç sent tonto...que bé! però miri als ulls de la seva dona (no al cul, eh!) i pensi si no s'avergonyeix una mica de vostè...si no sigui tonto...sigui de dretes i espanyol....però no sigui tonto

sigui de Mahón si vol...però no sigui tonto

Jo, que quasi pertany a la tercera edat, que a Mallorca un castellanoparlant em va dir POLACO, per parlar mallorquí, avui em sento estranger a ca meva.

Veig molt necessària l’obligatorietat d’ésser atès en català si com a client així ho desitjo, i no entenc el rebombori quan si vull ésser atès en castellà segur que no tindré cap problema.

I crec que la llei es massa tova, perquè domes obliga a aquells comerços amb tres o mes empleats.

Salut,

sí un andalús pot aprendre 3 idiomes per fer cambrer a un xiringuito de platja nigú ha de tenir cap problema per demanar ser atès en català a les Illes. Et record que és una de les llengües coOFICIALS. La gent de dretes sou molt lliberals (pel que voleu) però també soleu exigir que es respecti la llei, no? (o només quan voleu i pel que voleu??

Yo creo que es una pérdida de libertad de la sociedad y de los ciudadanos el que los rótulos no puedan estar tal como quiere el comerciante. Y la ciudad será menos plural y menos rica y diversa.

"Giusseppe" se convertirá en "el senyor Josep"

No creo que en los lugares donde hay varias personas se hayan tenido problemas con el Catalán.

¡Qué triste que la opinión sea el insulto; es lamentable que algunas personas se comporten de modo semejante!

Quan Aznar defensa l'espanyol és un patriota, quan un menorquí defensa la llengua de Menorca és gairebé un terrorista.

Un tipo que sancionaría hasta a los que no llevan camiseta por la calle, criticando el intervencionismo de la administración y supuestas políticas de imposición y sanción.

Ganas de provocar. Borracho de su presunto éxito.

"¡Qué triste que la opinión sea el insulto; es lamentable que algunas personas se comporten de modo semejante!"

Empezando por todos, y no solo los que defienden una posición.

Siguiendo por los que opinan sin insultar, pero con opiniones que insultan la inteligencia.

Y terminando por aclarar las cosas. Una ley, como tal, es detallada y matizada. Y no reducida a formulismos smplistas de carácter filofascista.

Un local llamado Giuseppe no tiene por qué traducirse, pues se trata de un nombre propio. Igual que "El Corte Ingles" no será "El Tall Anglès".

Que ya esta bien de simplificar las cosas a gusto del consumidor, coño.

Libertad total del comercio? muy bien.
-Que el Corte Inglés abra todos los domingos, y el pequeño comercio a la porra.
-Derecho de admisión sin límites: si eres negro, inmigrante o gay te echan porque sí sin derecho a reclamar.
-Libertad para ofrecer productos adulterados, en mal estado, contaminados, defectuosos o sin factura. ¡Total, el comercio es suyo!

¡Qué triste que la opinión sea la ignorancia y el prejuicio; es lamentable que algunas personas se comporten de modo semejante!

A veure... Manel i Patibulario, si és que no sou el mateix, podeu escriure en català? Si defensau la imposició del català en els comerços, el que haurieu de fer és donar exemple!

Completamente de acuerdo con Camps. Los idiomas no se imponen, en todo caso, se motivan y se alientan.
No podemos a volver a cometer los mismos errores de Franco, que quiso imponer el castellano a todo meter. ¡Qué estamos en democracia!

Drñor Manel:

Mi lamento hacia el insulto se refería al insulto a la persona. Yo supongo que su inteligencia es muy grande y poderosa y temo que se sienta agraviado o hiumillado ante los simples comentarios a un artículo que de ningún modo intentan abarcar toda una ley de Comercio ni tampoco solucionar todos los elementos que usted enumera sobre los productos adulterados, sobre la admisión, etc.

De todas maneras ruego a su magnfiente inteligencia que perdone mis ignorancias, mis prejuicios y mis formas tan lamentables para usted.

Ya veo que aquí la norma está en insultar al que no piensa como uno. Pues, lo mismo. Primero, el tontito. Vaya tío patético, repetitivo e ignorante.Oye tontito, espabila un poco, porque si ya es de tontos ser de izquierdas, mucho más ser un imbécil como tú. Das una mezcla de asco y vergüenza. En cuanto al Patibulario, qué decir. Una vez más patético. Defendiendo la imposición del catalán, escribiendo en castellano. Patibulario, recíclate y saca, al menos el nivel A. Y que decir de Manel, que tiene que escribir en este blog para que alguien lo lea, que en el suyo no entra ni Dios.

El don de lenguas es una característica de los poseídos.

Crec que els que venim aquí a expressar la nostra discrepància amb les idees del Sr. Camps encara li feim un favor. Potser en algun moment dirà que, atenent a l'ingent nombre de comentaris deixats pels visitants, aquest bloc és un lloc destacat del debat democràtic de Menorca, quan aquí no hi ha res a debatre, ni hi ha diàleg ni s'evoluciona cap enlloc. Aquí la dreta més polaritzada publica la seva ideologia i adoctrina la seva nova generació (amb notable èxit, pel que veig), i ho farà per molt que cantem. La única solució és deixar-los tot sols, i després serem nosaltres que podrem dir que sense els nostres comentaris al bloc den Camps "no entra ni Dios", mai millor dit.

Tanmateix si no hi ha visites ni comentaris, els crearan ells mateixos (si no ho estan fent ja). Al manco no els hi donem la feina feta.

Jo comprenc que aquest bloc resulta temptador, les idees que aquí s'hi aboquen són "espectaculars" i quasevol persona raonable que els llegeix no pot fer de menys de dir "bo, què és açò?!". Però és que no cal, ja queda en evidència per si sol, no perdem el temps en argumentar, treure nombres, fer recerques, etc. perquè no els llegeixen o, en el pitjor cas, els manipulen per tornar-los en contra nostre.

Aprofitem el temps de forma més constructiva.

Des del meu punt de vista, crec que s'ha de donar un impuls a fi que el català, en les seves variants illenques, s'esdevengui en la llengua d'ús comú i general. Això és una cosa i l'altra és la forma en que es vol portar a terme aquesta qüestió. No crec en les imposicions. En cap imposició. Crec en la motivació. S'ha de motivar als comerciants a que emprin el català i no amenaçar amb sancions i multes. El català és la nostra llengua vehicular, és la nostra identitat. S'ha de defensar i s'ha de protegir, però sense imposicions que sempre porten a la reacció contraria. La llengua mai ha estat motiu de tensió dins la nostra societat. Són quatre o cinc radicals que ara comanden un poc que volen crear una guerra amb la llengua.

" però sense imposicions que
sempre porten a la reacció contraria "
Por vez primera,te oigo decir algo inteligente.
Ánimo y a seguir con la terapia.

Per una vegada haig de reconeixer i lloar com encertada l'opión del cul de bòtil. RAonada i mesurada. Que duri.

Algù imagina a un anglès queixant-se per qué l'anglès sigui llengüa obligatoria?

Senyor Llamp:
"Algú" dur l'accent tancat.
"Obligatòria" porta accent
"Lògic" només té una L
En una frase, tres faltes. El primer que ha de fer és anar a escola.

Fil de Cuca,
quehadefotreal'escolasielsquehihasurteescapatsperguaniarselesgarrovesabansdemanteniraquatrelletrafertspancatalanistequehanfracasatcomaprofessorsiensenyants.Aranicatalanicastella.

Si senyor , el que jo hauria de fer és anar a escola ja que en el seu moment quan era petit no vaig poder pel que ja es pot imaginar(és la meva assignatura pendent) , però tot i les meves faltes prefereixo fer-ho amb la meva llengüa que gent com el sr Camps em varen robar .

No entenc l'acusació del Sr. Llamp quan diu que gent com jo li vam robar la llengüa catalana. Crec que és una acusació falsa i fora de lloc. Mai he estat en contra de la llengüa catalana. De fet l'utilitzo de forma habitual, tant de forma escrita com parlada. També és cert que sempre m'he posicionat en contra de tota imposició. No puc entendre que se vulgui imposar el català en determinats àmbits, ja que entenc que el català s'ha de fomentar d'una altra manera. Crec que s'ha de motivar l'ús del català, s'ha d'incentivar, però mai imposar i menys amb amenaces de sancions.
No compartesc, per tant, l'opinió de Llamp. Puc comprendre que tengui faltes ortogràfiques, com jo mateix, però això no ho pot culpar a que quan va anar a l'escola no n'hi van mostrar, perquè ja fa molts d'anys que s'organitzen classes i es fan exàmens de català. Si no en sap prou és per falta d'interès, per res més.

Al meu comerç, si ve un funcionari per amenaçar-me amb multes si no rotul en català, li contestaré el següent: "posau-me la multa, però cada vegada que et trobi pel carrer et trencaré la cara". I no dubteu que molta gent fará el mateix. A ningú li agrada que li diguin el que ha de fer a ca seva.

Si senyor "no em toqueu els collons". Això si que es diu tenir-los ben posats.

Gent como tú és el que fa falta, recollons!!.

"Los sectores del catalanismo más estridente ", "imposición del catalán a toda costa ", "Es una nueva escalada sin freno de la dictadura lingüística que se pretende imponer desde el Govern balear". Creume que t'has lluit he Camps, jo de tu també posaria que ets un hipocrita dels més grossos perquè ara te queixes molt d'aquesta llei però en tot el terrible mandat del senyor Matas com a minim no la van derogar. Es veu que t'agrada cercar acusacions d'allà on no n'hi ha i practicar la teva habitual hipocresia per acusar a la gent d'esquerres sense tenir raó.

A tots es qui no vos agraden ses imposicions, començau per protestar contra sa constitució espanyola, que OBLIGA a conèixer l'espanyol, i no només als comerciants.

A jo me pareix una mesura encertada sa des comerç: fot molt que vagis a comprar i no t'entenguin essent a ca nostra.

Lluri, tens tota la raó. El PP hauria d'haver derogat aquesta llei, o com a mínim, aquests punts de la imposició lingüística al comerç.
No estava en aquell moment al Govern balear, no era càrrec públic en cap lloc i. lògicament, poca era la meva influència. Ara, com a mínim, puc parlar una mica més alt.

Patètic article, Toniet. Avam, Campesino, llegeix les coses abans de publicar-les. Estàs negant que existeixi el dret a ser atesos en català? I tu xerres de dictadura? Dictadura lingüística és aquella que redueix els usos permesos, i en aquest cas simplement s'adequen els usos a la realitat lingüística existent, que és una llengua pròpia i una imposada per una Constitució i un Estat artificial. Què té de dolent defensar allò que és propi? Què té de dolent defensar els drets? Dolent és anar a prendre una copa i no poder-la demanar en català perquè no t'entenen. Dolent és haver d'anar a una botiga de roba i demanar uns pantalones perquè no saben què són uns calçons. T'imagines un madrileny a Madrid que entri a demanar alguna cosa a una botiga en castellà i no l'entenguin? No seria dictadura?
Toniet, un poc de seny, que ets conseller, i ja no pots desbarrar com ho feies abans. O sí, així queda clar com sou els del PP

A tu no et sembla normal que els dependents sàpiguen català i castellà i que puguin atendre als clients en la seva llengua? Imposició? Quina? Que se sàpiga la llengua pròpia de Mallorca, i que a més és oficial. Així com s'exigeix el coneixement del castellà, és normal que s'exigeixi, almenys, conèixer el català per entendre els clients, igual qeu saben anglés o alemany per atendre la seva clientela.

Pero vamos a ver. Si alguien va a un sitio a comprar y no lo entienden, va a dejar de ir a ese sitio. Y si muchos van a un sitio y no les entienden, dejarán de ir. Y el comerciante, que lo que quiere es vender, ya se espabilará por tener a algún dependiente que sepa ese idioma. Pero eso no lo tiene que marcar la administración. Es una dictadura, obviamente.
Y esto pasa aquí, en Valladolid y en Madrid. Si un alemán va a una tienda en Madrid y no le entienden se irá a otra que sí le entiendan. Y no hace falta imponer el alemán en todas las tiendas

Benvolgut Sr. David Marqués, redactor del Diari Última Hora de Menorca. Mai he dit que no vulgui que els usuaris puguin ser atesos en català. Simplement estic dient que la fórmula utilitzada per l'actual govern, em sembla equivocada. Crec més en la motivació i en l'incentivació que no en la imposició i en la sanció. David, si això et sembla bé, estàs en el teu dret, jo no crec en aquests tipus de imposicions. I si això és desbarrar, també és la teva opinió, respectable, òbviament.
Defensar lo propi es pot fer de moltes maneres. Per obligació, de vegades no surt massa bé

Cartas amenazantes de Maulets

L'assemblea de Maulets de Palma, ha enviat cartes a tots els bars i locals que col.laboren amb les corregudes de bous, a fi de que hi deixin de donar suport.
CARTA

Des de Maulets, organització política de joves independentista i revolucionària, t’enviam aquesta carta perquè tenim constància que aquest bar està donant suport (venent entrades, plubicitant els actes, etc.) a les corregudes de bous que es celebren periòdicament a la plaça de bous de Palma.

Des de fa uns dies hem engegat una campanya per declarar Palma ciutat antitaurina i així poder anar fent passes fermes per tal d’aturar les corregudes de bous. Els motius que ens empenyen a realitzar aquesta campanya antitaurina són de defensa dels drets dels animals i de la nostra cultura (al full que acompanya a aquesta carta s’expliquen amb tot detall aquests motius).

Aquesta carta té dues finalitats:

Primera. La d’informar d’allò que suposen les corregudes de bous tant per a l’animal com per a la nostra cultura.

Segona. Demanar-te que deixis de donar suport a aquesta malanomenada festa.

http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=66760

Enhorabuena Sr. Camps. Ya era hora de que alguien pusiera coto a las ansias nacionalistas y catalanistas de una minoría radicalizada. Parece mentira que en pleno siglo XXI todavía estemos debatiendo estas memeces. Que la gente hable como quiera, que se exprese como desee. Y si quiere vender ya se preocupará de hablar a sus clientes para que le entiendan. Todo lo demás es imposición franquista, la misma que se aplicó en sentido contrario. ¿Quieren revancha?

És a dir Toni, que a tu et sembla fantàstic que als que parlam menorquí (estatutàriament català, propi de menorca) no se'ns atengui quan ens dirigim als comerciants en la nostra llengua, açò ens passa moltíssimes vegades als que rallam menorquí a Maó i mallorquí a Palma. Et sembla fabulós aquest apartheid lingüístic" usted no habla castellano o inglés, luego no lo atiendo". Pens que a sudàfrica els negres tenien més sort en temps de Peter Botta que nosaltres amb tu avui en dia perquè ningú no els podia demanar que als negres canviassin el color de la seva pell per ser atesos.

Saps que passa a Maó: que patim un procés imparable d'irlandització, com que en tantes ocasions no ens atenen rallant en menorquí al final sempre iniciam les converses en castellà amb els desconeguts i aquests mai no arriben a saber que tu ralles en pla. Així persones que a ca seva rallen en menorquí acaben rallant entre ells castellà.Vols exemples de gent irlanditzada del meu curs de la Salle Maó: Alfons Alibes, Jordi Garcia, Jordi Rovellada, Alejandro Sans i jo mateix. Vam tardar molt en adonar-nos que tots érem catalanoparlants a les nostres llars, i ens va costar molt perdre l'hàbit de rallar entre nosaltres en català. Alguns encara s'hi rallen.

No coneixes bé la sociolingüística del Maó i Palma, a les escoles de Palma i Maó no es parla en castellà als patis per interacció de catalanoparlants i castellanoparlans, es ralla en castellà entre catalanoparlants, que no arriben a enterar-se que l'altre també és catalanoparlant i quan se n'assabenten és dificil canviar l'hàbit.

Tot açò però, a vosaltres us és igual, el que t'interessa és la demagògia, a França poden exigir el coneixement del francès per naturalitzar els nousvinguts, a Alemanya poden exigir l'Alemany, i a Espanya és obligatori que tot espanyol conegui el castellà. Però ai las!, és una indecència exigir que els catalanoparlants poguem ser atesos en la nostra llengua i no se'ns esclogui com empestats dels comerços de les balears.

Idò jo pens exigir-ho! I si fa falta posaré denúncies. No estic disposat a ser víctima de l'apertheid.

És fantàstic ser com el meu company de curs Diego Prado que pot escriure en castellà perquè li dóna la gana, perquè a mi moltes vegades no em ve de ganes deixar de rallar en català i ho he de fer tant si vull com no. A mi quan se'm posa un client davant no només no li exigesc que canvïi de llengua sino que som jo qui pas directament al castellà perquè sé que la sanció que em cauria si no ho fes seria perdre la feina que tenc, totes les que he tengut, i les que podria tenir en el futur. Açò sí que és un règim sancionador, el del Govern són berbes!

I no és ver que la gent passi pacíficament d'una llengua a l'altre , a mi no m'agrada que no m'atenguin perquè rall en menorquí però no tenc temps a perdre per defensar-me tot sol. Per açò, per defensar els meus drets hi ha els poders públics. Ningú no pot esperar que em defensi tot sol dels lladres, ni dels agressius, no veig perquè sí m'he de defensar tot sol dels que no em volen atendre perquè rall la llengua pròpia de les balears.

De demagògia en sabeu fer molta. Posar pissarres per Maó per tal que en Lafuente i en Seguí defensin les paraules que mai no empraran amb els seus fills.

Mentrestant a força de llegir la rotulació en castellà als supermercats molts coneguts meus ja no donen pollastre als meus fills, els donen "pollo, ja ningú no sap que és un filet", ara menjam solomillo. I a les ferreteries venen "tornillos" i "bisagres" dels perns i les frontísses ningú no se'n recorda.

A la meva empresa ja no hi ha "desadores", ara tenim "limpiadores" i no hi ha un departament de "neteja", en tenim un de "limpiesa" fins i tot quan rallam en pla. També tenim "productes de limpiesa" i no de "neteja".

I no en parlem dels famosos anglicismes del menorquí els amants del menorquín auténtico estimen tant. Tothom compra "destornilladors".

És horrorós que s'obligui a conèixer la llengua de la nostra terra segons el PP, però tots estam obligats per la Santa Constitució a conèixer el castellà. Però és clar no hi ha sanció, la sanció no fa falta legislar-la perquè el PP sap de més que defensant el dret a ignorar el català a ca nostra la sanció dels qui voldríem rallar en català normalment és la més absoluta marginació i l'exclusió social.

Tu tergiverses, però ets prou viu, sap perfectaments que pots defensar el que defenses perquè no es sembla de res allò que va fer el règim franquista (el president fundador del PP en va ser ministre d'informació) i el que vivim actualment. Tu pots atacar la llengua catalana, perquè saps que aquell règim va analfabetitzar a bona part de la població menorquina i va provocar la més gran antipatia contra la pròpia llengua, en canvi saps que avui en dia el sistema educatiu és incapaç de provocar un efecte semblant.

Ma mare, mes ties, mon pare, els meus avis són analfabets en la seva pròpia llengua (açò és el que va fer el règim de Manuel Fraga). El meu fill té 6 anys i llig perfectament castellà. No hi ha cap semblança. Aquell règim va prohibir l'ensenyament del català en les escoles normals per evitar que després els mestres poguessin ensenyar a les escoles primàries. Saps de més que açò no té res a veure amb el que succeix avui. Tergiverses, i menteixes.

Saps de més que la rotulació en català va estar prohibida, com anomenar-se Josep i saps de més que que avui no està prohibit rotular en el comerç en castellà ni anomenar-se José.

Saps que el teu discurs tindrà mltes simpaties precisament perquè l'ús de la llengua catalana en el comerç és francament molt difícil per mor de la fabulosa quantitat d'analfabets en la llengua de Menorca que provocà aquell règim que saps bé que no es sembla a l'actual. Tenint a en Fraga de president fundador ja veus que la identificació del PP amb els objectius d'aquell règim no és gaire difícil.

A vam quan defenses els drets dels indigenes d'aquesta terra a rallar en la nostra llengua i que no passi, com sovint passa, que la guàrdia civil falta al respecte als ciutadans per rallar en català. Saps quina va ser la sanció de Zaplana a uns espanyols de la vall d'Albaida que no rallaven castellà amb fluïdesa? -No deixar-los adoptar infants. Açò sí que són sancions.

Hola Toni,

A vam si te n'assabentes que la desinència 0, "jo compr" és perfectament correcta i admesa per la normativa de la UIB, que és la qui té la competència estatutàriament.

No entenc perquè un defensor de las "modalidades" empra les desinències de Barcelona.

El PP és un partit farsant perquè s'omple la boca amb açò de les modalitats i després la teva amiga Aïna Castillo, envià un tríptic a tots els menorquins explicant l'Hospital Mateu Orfila en que totes, totes les desinències eren les pròpies del dialecte de Barcelona. ¿De què anau?, ¿De què el català literari sembli el més estrany possible a la sensibilitat de la gent de Balears per després poder continuar amb la demagògia de les modalitats?- Jo no he emprat les desinències de Barcelona en la meua vida, en Joan López Casasnoves quasi mai no ho fa , i el Diari Balears mai. En canvi, els defensors del "menorquín y mallorquín" com vosaltres a emprar flexió verbal de Barcelona, no sé si per ignorància o per mala fe.

Sr Medina el que pareix mentida es que avui en dia (en ple s XXI) el Català estigui en inferioritat de condicions que el Castellà en ells llocs on es ralla. Vosté ralla d'imposició franquista... i el fet de voler tenir la meva documentació oficial en Català? de que en la teva propia terra no es garantizi l'enteniment amb la teva llengua? La imposició franquista es que en ple segle XXI hi hagi nacions no reconegudes i que espanya encara siga "una grande i libre"

Benvolgut Josep:
M'agrada molt llegir-te. La veritat és que prenc molt de gust. Però he de corregir-te algunes coses. La primera és que no em faig responsable en absolut del que puguin fer altres membres del PP, i molt menys el que va fer en Fraga en temps de'n Franco o ara n'Aïna Calvo, tal i com has nomenat en el teu escrit. Jo només em puc responsabilitzar dels meus actes i del que escric i dic públicament.
En segon lloc, crec que en el fons tenim el mateix objectiu. Jo estic d'acord amb tu de que a Menorca i, per extensió, a tot Balears, se'ns ha de poder atendre en català. Completament d'acord. El que ens distingeix són els camins per arribar-hi. Tu ho vols fer per la imposició i per la sanció i jo per la motivació i la incentivació. Són dues formes ben distintes per arribar al mateix lloc. També és cert que amb la motivació es tardarà més, però al menys el català no es farà desagradable per molta gent, perquè anirà entrant poc a poc i no per obligació. Per altra banda, també és cert que si a un comerç no et poden atendre en català, tu pots optar per no comprar-hi. Si els comerços saben que devallen les vendes perquè no atenen en català, no et preocupis que ja posaran algún dependent que sí ho pugui fer.
Crec que és la gran diferència entre un catalanisme raonable i moderat i el catalanisme intolerant i totalitari. És una llàstima que t'hagis decantat pel catalanisme intolerant.

Benvolguts:
Escriuré en barceloní, que és el que els igualadins hem après; no en sé més, ves. Trobo que el dret a l'unilingüisme (que no monolingüisme) que es reconeix nominalment (des d'una interpretació estricta dels drets que ens "concedeix" el l'entramat constitucional-estatutari-legislatiu-jurisprudencial) als catalanòfons de l'Estat espanyol dins dels territoris on el català és propi (que vol dir més que oficial, la qual cosa possibilita discriminacions positives i desgreuges), és lluny llunyíssim de ser una realitat, una garantia o res que s'hi assembli (tot i que estiguem com a comunitat lingüística molt remillor que, posem per cas, a Perpinyà. Dit això, dos breus apunts:
1) M'enorgulleix i ens dignifica saber-me(-nos) colingüe(s) amb persones com Josep Mir, que acaba de fer (més amunt) uns comentaris dignes d'ésser recollits. Enhorabona sincera!
2)Senyor Camps, veureu, quan es milita en una formació com les que imperen en l'estat que ens "aixopluga" cal assumir-ne la totalitat d'accions, la "marca" sencera, actituds i història senceres. L'alternativa, la de molts meus conciutadans tan dignes com vós, és no militar o canviar de colors; el PP actual és hereu directe de la pèssima constatació que he pogut (hagut de, més aviat) fer a inici del meu comentari quant a la nostra minorització com a llengua i la nostra condició de vers "ciutadans de segona"; sé que avui, justos, pròspers i lliurets en un pla deomcraticoide sembla un mal menor, però negar-nos als catalanòfons el pa que mengem i l'aire que respira la llengua del nostre cor, per acció o omissió, amb o sense forca o afusellament, amb o sense repics d'Oxbridge és fal·laç i un insult a la nostra intel·ligència col·lectiva que, despreocupeu-vos, a la llarga, deixarà de dignificar les fal·làcies i els insults amb una reacció, per més elegants o empatinats de cosmopolitisme que semblin. Tenen molta més prèdica i doblers, però no prou altesa moral ni de cap mena. Per això us demano, de conciutadà Camps, assumiu les conseqüències de la vostra militància.
Salut a tothom des del continent.

¡andarrera aquesta gent tan ufana y tan superba!
!bon cop de falc bon cop de falc defensors de la terra bon cop de falc!

Et semblaria bé que es deixés als comerços practicar l'apartheid i que es deixés a la llei de l'oferta i la demanda resoldre el tema?

¿Seria una solució acceptable que diguéssim: si a un comerç no volen atendre a una persona de raça negre o àrab no passa res, ja sorgiran botigues per negres i àrabs?- Jo no ho acceptaria mai açò, crec que els poders públics no ho poden acceptar.

¿No trobes que els poders públics haurien d’intervenir si a un determinat comerç es negassin a vendre a aquells que duguessin una creu o una estrella de David penjada pel coll?

¿Ens hauríem a limitar a dir en el cas que es produïssin aquesta casta de discriminacions que aquestes ja serien resoltes pel mercat?- Tob que no, a més en el cas de què sorgissin botigues per negres i àrabs segur que tindrien fortes deseconomies d’escala i aquests haurien de pagar un sobre preu i segur que l’oferta de béns i serveis per negres, àrabs seria molt més reduïda que la dels blancs, convertint-se en la pràctica en ciutadans de segona que haurien de pagar un sobrecost per sobreviure.

A més en ocasions les deseconomies d’escala serien tan grans que els bens i serveis senzillament no estarien a disposició d’aquests ciutadans.

Acceptaríem criteris de rendibilitat econòmica per admetre que un comerç no acceptàs clients per motius ètnics o religiosos? Acceptaríem que un restaurant, o hotel, per exemple, diguessin que no accepten gitanos o musulmans perquè li fan caure la rendibilitat per mor que li fan malbé l’ambient?, Ho hem de deixar en mans del mercat i de la rendibilitat empresarial tot açò?

Si no acceptam aquestes discriminacions per ningú, perquè hem d’acceptar no poder parlar en la llengua indígena a qualsevol comerç de les Illes Balears?

D’ença de quan la llei de comerç deixa que sigui el mercat que reguli les relacions comercials?. No és un descarada intervenció en el mercat la regulació d’horaris, períodes de rebaixes i grans superfícies?

Perquè és il·legal que un hotel s’obri si no està dirigit per algú que no té coneixements d’idiomes estrangers?- S’ha de ser TEAT o Diplomat en Turisme per dirigir legalment un hotel , no ho sabies?. Perquè no ho deixam en mans del mercat açò?- T’assegur que el mercat ho acceptaria perquè en la meva vida professional en el sector hoteler jo he vist llogar un munt de títols TEAT a persones absents de l’establiment en hotels que funcionen perfectament. Hem de desregular l’activitat turística eliminant estàndards de qualitat?

Hem de deixar d’inspeccionar els restaurants i deixar que siguin els clients els que examinin si un restaurant està net o brut donant per fet que el mercat premiarà els nets?

Mai ningú no m’ha sentit fer un comentari xenòfob , ni racista, ni contra els immigrants, t’ho puc ben assegurar, la meva formació familiar, sincerament cristiana m’ho impedeix . Crec que els únics culpables de la mala situació del català som els propis catalanoparlants que no ens sabem fer respectar, mai no li he encolomat la culpa als altres. Però precisament perquè no accept la xenofòbia , no entenc perquè sí que s’ha de permetre que no se’ns atengui en català en els territoris on el català és llengua pròpia, perquè en moltes ocasions la gent no aprèn català precisament per xenofòbia, per fòbia al que és diferent.

A més què farem si malgrat les teves bones intencions- com amb tota seguretat passarà- continuen sense atendre’ns en català?, ens hi hem de resignar?, ningú no ens ha de protegir?

Et semblaria adequat que la normativa estatal permetés que a Espanya es vengessin productes on les instruccions no vinguessin en castellà?, Hem de deixar al mercat la decisió de donar o no instruccions en castellà?- Jo sovint em sent estafat quan aquestes no hi són en castellà i açò que tenc cert nivell d’anglès, com a mínim tenc el second level (n’hi ha tres, el tercer és nivell nadiu) d’English for Commerce and Industry de la London Chamber of Commerce examination board..

El problema del català és que desgraciadament molta gent li té fòbia( xenofòbia i autofòbia, com ja t’he explicat alguna vegada). Hi ha gent que li té fòbia, tant cert com que hi ha molta gent que està està encantada de què el pollastre presideixi la plaça més gran de Maó i per açò no s’ha pogut llevar mai- i el PP té aquest sector de població entre el seu públic objectiu ( tant el del pollastre , com els de la fòbia al català que en moltes ocasions coincideixen però no necessàriament sempre). Per açò el català ho té pelut: si els que tenen fòbia a la llengua catalana no tinguéssim cap partit important que els rigués les gràcies les coses serien d’una altra manera .

A vam quan llegirem “El PP pide que se respeten los derechos de los catalanoparlentes” a les notaries, als jutjats, al servei d’advocat d’ofici, a la comissaria, als quarters de la guàrdia civil, a la inspecció d’hisenda, a les empreses, als hospitals, etc.

Demana-li al teu company de Partit , en Domingo Pons- llavors regidor de l’Ajuntament de Maó amb responsabilitat de seguiment de l’àrea de cultura- ,perquè em va exigir que no escrigués mai en català a Insotel? . I va dir “mai” , no quan funcionalment no fos adequat. M’ho va prohibir quan va veure que havia enviat un FAX a Romàntic Espectacles, que és l’empresa d’un tal Tolo Pomar (gens sospitós de no poder entendre el català pel seu nom). A més quan en Domingo va veure aquell fax que el va indignar, i me va dir textualment que “açò des català és cosa d’ajuntaments i consells”, el fax ja havia donat els resultats i la resposta que jo esperava d’ell, no hi havia per tant cap problema funcional.

Demana-li a Lazaro Criado- ara que el tindràs a prop com flamant regidor de turisme- si és possible que a l’empresa on treballava fins ara la propietat fes comentaris al personal foraster tipus: “No se esfuerce en aprender catalán ya que no sirve para nada”.
Al propietari d’aquesta empresa que trobava que el “catalán no sirve para nada” Matas li dóna un premi Ramon Llull, premi que du el nom d’aquell que va ser el primer en emprar una llengua romànica per parlar de ciència, física, cosmologia, matemàtiques, medicina, teologia, filosofia, etc. Matas desprestigià el premi donant-lo alegrament cada any a una gernació de persones per mèrits tan grans com haver estat cavaller de les festes de Sant Joan. Si el PP donà el premi del Doctor Il·luminat a uns caixers , no m’estranyaria que en el futur proposàs fer “Doctor Honoris Causa”al president dels geganters de Llucmaçanes.

Qui deia açò de “Las políticas de la imposición y de la sanción lingüística recuerdan otros tiempos” eres tu i m’he referit al franquisme de Fraga per posar de manifest que obligar a atendre en català , o fins i tot a rotular en català no recorda per res “otros tiempos”, en què el problema no era que fos obligat rotular en castellà, el problema era que estava prohibit fer-ho en català. De la mateixa manera que el model educatiu actual no té res a veure amb el de “otros tiempos” perquè ara tothom sap llegir en castellà i la majoria dels meus familiars de la generació anterior a la meva tenen sèries dificultats per llegir en català.

Els tríptics no eren d’Aïna Calvo, eren de la Consellera de Sanitat del Govern del PP en l’exercici del seu càrrec i en un escrit dirigit massivament als menorquins, per tant evidencia quina és la política lingüística del PP, no és un problema particular de n’Aïna. També evidencia la política del PP veure que dibuixen dragons on hi hauria d’haver dracs menorquins (Cast:Ogro) i li donen aquestes publicacions com a Rondalles Menorquines a tots els escolars de Menorca.

De la desinènca zero te n’informava a tu, perquè vaig observar que moltes vegades empres la barcelonina, de fet en la resposta a Llamp d’aquesta entrada has escrit “De fet l'utilitzo de forma habitual, tant de forma escrita com parlada...” i en una resposta a mi de 02/04/2007 vas escriure “Amb la meva filla, de només 15 mesos, m'hi dirigeixo en català sempre...”

Segur que el meu article està ple de faltes, som molt despistat i ignor moltes coses, però açò de les desinències verbals no és una qüestió de faltes, és un problema de mal entendre el model de llengua literària, que sorprèn en defensors de “las modalidades”. Divide, confunde y vencerás, li dic jo.

I ara em permetre donar-te la raó en una cosa: en els comerços petits açò dels rètols en català pot ser molt complicat especialment perquè el nombre d’analfabets en català-fins i tot entre la població indígena -és fabulós. Potser la norma només s’hauria d’aplicar obligatòriament en aquells comerços que tenen una dimensió considerable.

A més vaig dir que faria una cosa que no faré, “denunciar”, jo no tenc temps per anar de denúncies de cap casta, per açò necessitam els poder públics, per no haver de perdre el temps defensant els nostres drets individualment. Els nostres drets els ha de defensar l’administració i les denúncies i les inspeccions les ha de fer els funcionaris que per açò els pagam..

Un professor de Dret Civil que vaig tenir a la UIB deia allò de “una norma sin sanción es como una campana sin badajo”, no obstant jo crec que és important que les normes fonamentals estableixin els principies morals que han de regular les relacions entre les persones d’una comunitat, amb independència de què sigin o no sancionables. Així per exemple la constitució diu:
“Los poderes públicos promoverán las condiciones favorables para el progreso social y económico y para una distribución de la renta regional y personal más equitativa, en el marco de una política de estabilidad económica. De manera especial realizarán una política orientada al pleno empleo. (Art 40)”
“Los poderes públicos promoverán y tutelarán el acceso a la cultura, a la que todos tienen derecho.. Los poderes públicos promoverán la ciencia y la investigación científica y técnica en beneficio del interés general”. (Art.44)
“Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación” (Art.47)

Jo trob una indecència que el PP es negués a incloure l’obligatorietat de conèixer la llengua indígena de les Illes Balears com a principi moral de convivència entre els ciutadans en l’Estatut d’Autonomia.

¿ Si la norma que ha de regular les relacions entre els ciutadans de les Balears no estableix que és una obligació moral la necessitat d’aprendre la llengua d’aquesta terra com a única manera de garantir el dret a l’exercici de la cultura indigena dels que desitjam exercir-la, com pensam donar entendre que aquest deure existeix?

Per aquest camí jo em puc passar tota la meva vida anant a reunions a La Salle on algú m’impedirà sempre exercir pacíficament el dret de rallar en pla. Fa vint-i-cinc anys- quan jo era alumne -record que en Josep Maria Quintana va patir una situació violenta a la Salle per emprar la nostra llengua. I avui en dia continuam igual: cada vegada que he anat a una reunió de pares a la Salle he vist com algú comminava als catalanoparlants a deixar d’emprar la seva llengua i els catalanoparlants demanant perdó: “Perdón, perdón, perdón...”, només ens falta dir “Sí buana”.

¿Si els castellanoparlants no tenen ni deures morals, ni pràctics (no els fa falta mai) per aprendre català, perquè n’haurien d’aprendre?

¿Perquè haurien d’aprendre català alguns companys de feina meus amb qui parl en castellà o anglès sense problemes si el PP no els ha volgut dir en l’estatut que tenen el deure moral de correspondre a la meva deferència intentant aprendre la llengua catalana per tal que jo pugui tornar emprar la meva llengua a la feina qualque dia?

¿Perquè haurien d’aprendre català si no els fa cap falta per exercir la seva professió ni desenvolupar la seva vida i a més no en tenen cap deure moral, tots els deures són pels catalanoparlants que sempre demanam perdó?

¿ Perquè no deis mai, Toni, que els únics que tenim problemes per desenvolupar la nostra vida a les Balears som els que voldríem fer coses tan senzilles com anar a comprar en la nostra llengua i no podem fer-ho?

Com es pot comparar el no voler atendre a un negre o a un jueu en que un no sapi rallar en català i demani al client si, per favor, pot xerrar en castellà? De què esteim rallant? És increible que encara hi hagi discursos com els de'n Josep Mir. Que cadascú ralli com vulgui. Quins collons teniu ets catalanistes!!

Exacte d'açò es tracta , de que cadascú ralli com vulgui, jo no deman que a mi em rallin en català, deman poder rallar jo en català, el que faixin els altres és cosa seva.

Els únics que poden rallar com volen són els castellans, els catalanoparlants no podem

A més és molt suposar que et demanen per favor que rallis castellà. A la televisió menorquina vam veure no fa gaire com la periodista s'atracava a una al·lota que havia anat a la power-flower a demanar-li no sé què i l'al·lota va dir:-Castellano!, res de de por favor, i la periodista: "perdón, perdón..." i és molt normal que et diguin "no te entiendo..." o mira el Balears de dimarts i comprova que li passà a la traductora d'àrab i bereber que anà al quarter de la guàrdia civil rallant en català.¿Què hagués fet el PP si el mateix hagués succeit amb una persona que anàs rallant castellà i l'haguessin tractada com a la traductora? ¿Què passsaria si un castellà anàs a un hospital i no l'entenguessin per no rallar en castellà?

Insistesc no deman que els altres rallin català, deman poder parlar-lo jo fora de ca meva.

Em sembla obscè comparar a algú que demana per favor que li rallis en castellà amb el racisme creixent i dolorós que cada dia veig que pateixen els nouvinguts, vull que quedi clar, i deman perdó a qui per mor de la meva mala capacitat d’expressió hagi interpretat que feia aquesta comparança.

No em sembla fora de lloc fer la comparació amb aquells polítics que transmeten el missatge de què no hi ha cap obligació d’aprendre el català tant per part dels nousvinguts com d’aquells menorquins, mallorquins, catalans, etc. que no rallen català i que consideren que tots els deures per facilitar la convivència a la nostra terra els tenim els catalanoparlants que en conseqüència tenim l’obligació de rallar en castellà per a la necessària interacció amb els que no entenen la nostra llengua.

El missatge del PP és clar “no hi ha cap obligació d’entendre el català” som els catalanoparlants els que tenim l’obligació d’abandonar la nostra llengua per sobreviure a la nostra terra, que estic encantat de compartir amb qui sigui, però m’agradaria poder-hi rallar amb la llengua dels meus pares i que no té un altre aire on respirar que el de les Illes Balears i la Catalunya espanyola (a València, a la Catalunya francesa i a l’Alguer, quasi ja no respira). Avui en dia som com n’Aznar, “que habla catalán en la intimidat”, perquè segons el PP en aquesta terra els ciutadans no tenen cap deure d’entendre la llengua que l’Estatut considera com a pròpia i moltes vegades no puc anar a comprar en la meva llengua, no puc expressar-me en català en qualsevol reunió o curs professional (Ashome, CAEB) i no puc fer-ho tampoc tranquil·lament en les reunions de l’escola dels meus fills. I el PP diu que açò no és transitori, que les coses han de continuar igual, i que els conciutadans que no m’entenen no tenen cap obligació d’intentar-me entendre.

En aprovar-se la Constitució de 1.978 hi va haver més seny, es va entendre que el dret d’emprar el castellà tenia un corol·lari: el deure de tots els espanyols d’entendre aquesta llengua. Jo no crec que aquest deure s’establís per “fotre”, aquest deure s’establí per protegir el dret de rallar en castellà en un estat amb diverses llengües, si alguna de les comunitats lingüístiques no tingués el deure d’entendre el castellà el dret d’emprar-lo dels altres quedaria seriosament perjudicat. Els drets d’uns impliquen sempre deures pels altres.

No entenc perquè el PP no aplica aquesta lògica constitucional a les altres llengües espanyoles. O potser ho entenc massa i el que passa és que l’únic dret que es pretén preservar és el de rallar en castellà i el que es cerca en definitiva es suprimir les altres llengües pel camí, aquesta vegada, de fer-les cada vegada més inútils.

Ja és ben bé això:
"una nación, una lengua[...]" i no sé què més. No em vull assemblar a n'Aznar.

las imposiciones si que crean fobia.lo que hay que respetar es la manera de sentir colectiva, y si es plural, habra que respetar mças de una manera y eso los comerciantes lo saben, y los que compran tambie, es decir TODOS. Pero estas imposiciones tipo inquisicion son las que provocan antipatias y catalanofobia, hay mejores maneras de obtener resultados, no olvidemos que LAS LENGUAS son la primera arma de seducciçon o una de las mejores...
yo , desde fuera veo, que los que no hemos vivido 40 años de dictadura nacionalista, tendremos 40 años de dictadura regionalista, es un apena, parece que hasta nos gusta. Las lenguas se MAMAN, se aprenden, pero la imposicion les quita la razon.

Deixau-vos de romanços: fa trenta anys d'obligació envers el català no n'hi havia cap i de fòbia n'hi havia molt més que ara, malgrat els esforços del PP per continuar-la engreixant.

Si haguéssim hagut d'esperar a caure bé a tothom encara no s'hauria publicat el primer article en català al Diari Menorca.

Jo he sentit comentaris contra el català des que tenc ús de raó i dins la meua pròpia casa i quan quasi no s'havia aprovat l'oficialitat de la llengua catalana a les Balears.

Quan vaig rebre la primera classe de català a CALOS, crec que va ser a tercer d'EGB amb n'Ester, em va agafar una rabieta per mor del gran anticatalanisme familiar que havia begut i açò que tots érem catalanoparlants, és clar que molts per ignorància no només no ho sabíem sino que ho negàvem.

He de reconèixer que en realitat desconec la vertadera ideologia de la base social d'esquerres, perquè si he de ser franc tenc un molt escàs contacte personal amb persones d'esquerres, però la d'una part ben significativa de la base social del PP la conec molt bé perquè tota la vida he viscut i continuï visquent en un ambient social molt pròxim al PP i sé que l'anticatalanisme és una part molt important del seu substrat ideològic i que aquest és molt anterior a qualsevol obligació que mai hagi existit envers a la llengua catalana.

Josep Mir, tú lo que tienes es un trauma infantil, una especie de trastorno, que supongo que bien medicado y con algunas sesiones de psiquiatra se te va a curar. Sé feliz, coño. Que el catalán no te amargue la vida!

Mira quien viene a dar lecciones de mente sana.

El hiper acomplejado JB. El del micropene.

El hombre de los mil complejos. El minotauro. El
dragón humeante.

Si de algo puede servirle mi humilde opinión al respecto,
creo que una buena parte del
anticatalanismo reinante en
Menorca, procede de la pedantería y prepotencia de la
que hizo gala en su irrupción el primer turismo catalán de hace unas
décadas ( el pueblo menorquín es muy sensible...).
Y con esto no pretendo justificarlo en modo alguno.( estudio catalán en los ratos libres ).
Pero se supone que todo el mundo progresa...Yo, al menos,
tengo confianza.

Mai he tingut cap problema de relació amb ningú. Ojalà pugués parlar més idiomes. Moltes vegades, en conversacions on hi ha catalanoparlants i castellanoparlants, es parla les dues llengües indistintament. Els catalanoparlants entre ells parlan en català i quan es dirigeixen al qui parla en castellà ho fan en castellà. I ningú ha quedat traumatitzat com el Sr. Josep Mir. Estic esbadelit davant els complexes d'aquest pobre senyor. Mai he tingut cap problema amb la llengua. Mai. I no me sap cap greu poder parlar en castellà, en anglès, i una mica d'italià. I si en sabés més millor. I mai exigiria a un anglès, per exemple, saber el català, ni el castellà. Que vinguin aquí, això és el més important.

En Jordi Pujol va dir allò de és català qui viu i treballà a Catalunya”. A mi m’agrada aquesta definició per la visió oberta del concepte de ciutadà de Catalunya que ofereix. De la mateixa manera a mi em sembla que és menorquí qui viu i treballa a Menorca.

M’heu anomenat intransigent i m’heu psicoanalitzat diagnosticant-me un trauma infantil, etc.

Jo crec que un sistema de llibertats és aquell que permet exercir-les, no aquell que psicoanalitza les raons que tenen els ciutadans per voler exercir les seues llibertats diagnosticant com a patològiques aquelles llibertats que uns desitgen exercir i que a altres no els agrada que siguin exercides ni reivindicades. (Toni, hi hauries de pensar en açò.)

Jo no psicoanalitz els qui creuen que Jesús nasqué de Maria Verge, ni que Jesús ressuscità al tercer dia, que és una creença ben mirat ben estranya, senzillament crec que s’ha de respectar la llibertat religiosa.

M’he referit a Jordí Pujol perquè encara no m’heu explicat perquè la Constitució Espanyola ,que estableix el deure (l’obligació) de conèixer el castellà a tots els espanyols, és un marc de llibertats digne de tota defensa i no la considerau ni intransigent, ni d’arrel psicològicament patològica, i en canvi m’acusau a mi d’intransigència i de malalt per considerar que l’obligació de conèixer el castellà senzillament és una previsió constitucional necessària per garantir el Dret a emprar la llengua castellana a tota Espanya, és a dir, que, no només no ho consider una imposició gratuïta, sinó que pens que és l’única garantia de llibertat lingüística dels que volen emprar el castellà, i que per tant també consider que només establint el deure de conèixer la llengua pròpia de Menorca als menorquins -entesos segons la definició de catalans que feu Pujol- es garantiria la llibertat d’emprar la llengua pròpia de Menorca a Menorca.

Ens els fons el que vosaltres considerau és que la llengua catalana és una llengua de segona i que el dret a emprar-la no ha de ser protegit, i que qui voldria no haver de renunciar a la seva llengua tan sovint és senzillament un babau.

A Andalusia també volen turistes estrangers, t’ho dic jo que he ajudat a obrir un hotel molt important per allà, però no crec que pensin que hagin de renunciar a l’articulat lingüístic referent a l’obligació de conèixer la llengua castellana que preveu la Constitució per açò, no ho he sentit dir mai a ningú durant els tres anys que em vaig moure per Chiclana de la Frontera, una de les zones amb major potencial turístic d’Espanya.
Per cert, ja està bé d’insinuar incompatibilitats entre la defensa de la llengua catalana i el coneixement de la llengua castellana i les estrangeres. La cultura catalana a les Balears en bona mesura es va finançar amb el recursos econòmics obtinguts per Francesc de Borja Moll amb la venda dels “Manuales Moll para el aprendizaje de lenguas extranjeras” (alemany, italià, anglès francès) que es van vendre a tota Espanya amb molt d’èxit durant el franquisme. Ell mateix es guanyà la vida ensenyant alemany a l’Institut Ramon Llull de Palma

I Joan Coromines donà a la llengua castellana el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, el diccionari d’interès etimològic i científic més important que s’havia fet fins el moment, i no va deixar defensar per açò el català en tota la seva vida.

Per cert, que jo sapi a Menorca l’únic que a guanyat un premi de la categoria del Nadal en llengua castellana és en Pau Faner i a Mallorca na Maria de la Pau( aquesta que a can PP han tret a clotellades) guanyà el Planeta. Tots dos són de l’òrbita cultural catalanista.

En Francesc de B. Moll fou acadèmic corresponent de la Real Academia de la Lengua Española.

partir de la notícia que publicava el Diari de Balears he seguit aquests dies amb indignació i amb tristesa el cas de la intèrpret marroquina Saïda Saddouki que va denunciar un tracte vexatori per part de dos agents de la Guàrdia Civil pel fet d'haver-los parlat en català. En aquests moments se'n pot trobar més informació al diari Avui.

És trist veure com després de les prohibicions de la dictadura, i de les enormes dificultats que ha patit la llengua catalana en el seu redreçament, encara perdurin actituds com les denunciades per Saïda. Actituds de menyspreu que es pateixen en diferents àmbits de la nostra societat, des de la premsa escrita a persones que no volen fer el més mínim esforç no ja per parlar, sinó per entendre la llengua del país i que et solen amollar alguna d’aquelles famoses frases de rebuig quan t’hi dirigeixes en català. Per mi no hi ha cap dubte que, a les Illes, aquesta situació s’ha vist afavorida o alimentada per la nefasta política lingüística que dugué a terme Jaume Matas en els seus quatre anys de govern que, entre altres coses, provocà una important pèrdua de prestigi per a la llengua catalana.

El cas d’aquesta jove traductora, que reflecteix quina és la situació real del país, em du a fer dues consideracions que em sembla important de posar de manifest:

Quan parlam d’integració dels immigrants solem referir-nos a la importància fonamental que té l’adopció de la llengua pròpia de la terra d’acollida. Però és que aquí els ho posam realment difícil. Pensau, sinó, en com ens adreçam la majoria de vegades a una persona que no coneixem i que suposam que no ha nascut aquí, com ens costa, en aquests casos, de fer de la nostra pròpia llengua el vehicle normal de comunicació. Però el que resulta molt greu és que una persona immigrant que vol viure en la llengua del país hagi de patir tractes de menyspreu o vexacions per aquest motiu. Unes actituds que no faran més que posar barreres perquè els nouvinguts se sentin animats a aprendre i a emprar amb normalitat la nostra llengua. En aquest sentit afronta, per exemple, contemplar el circ mediàtic muntat arran de l’actitud d’un president d’una patronal de comerciants en contra de la retolació en la llengua pròpia del país. Recuperar el prestigi del català a les nostres illes és una feina urgent i complicada, però que s’ha de resoldre amb decisió i intel·ligència.

Saïda amb la seva actitud decidida i de fermesa, i amb el coratge afegit de ser una immigrant, ha demostrat un respecte cap a la llengua del país que no sempre trobam entre els catalanoparlants d’origen i ens ha donat una lliçó de dignitat lingüística. És possible que la incorporació de la llengua catalana al bagatge cultural i lingüístic de qui ve de fora es pugui concebre amb una naturalitat que aquí encara desconeixem i que, en fer-se sense els prejudicis i condicionants que hem patit en tot el nostre territori, es pugui assumir amb una total normalitat. I, potser també, amb una estimació especial.

L'anterior és una entrada de Pere Gomila al seu bloc i el que sequeix una crònica del Balears

Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, féu pública ahir a la seu de l’Obra Cultural Balear la seva denúncia per haver rebut un «tractament vexatori» per part de dos agents de la Guàrdia Civil del quarter del carrer Manuel Azaña de Palma, pel fet de dirigir-s’hi en català. Segons Saddouki, «el simple fet de parlar en la llengua pròpia de les Illes Balears comportà la pèrdua d’una feina de traducció que tenia aparaulada amb el capità del quarter, el senyor Bartolomé. Els fets ocorregueren dia 16 d’aquest mes, a les 9.30 del dematí. Saïda es presentà al quarter per entrevistar-se amb l’esmentat capità. «Bon dia, tenc cita amb el capità sr. Bartolomé, amb motiu de prestar servei de traduccions», digué a l’agent Sarro, que en aquells moments controlava l’accés a l’edifici. «A mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo —porque hablas raro—, no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides!», fou la resposta de l’esmentat agent.
Saïda fou retinguda durant vint minuts a l’entrada del quarter i no aconseguí veure el capità. L’endemà, Saddouki hi tornà, aquest cop amb la intenció de parlar en castellà i així poder accedir a les tasques de traducció que tenia encomanades. «Buenos días, vengo al departamento de policia judicial con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?», demanà a mitges, en castellà i en català, la traductora. La resposta de l’agent Sarro fou la mateixa que la del dia anterior. S’inicià una discussió en què l’agent negà a la professional el dret d’expressar-se en català. L’agent Sarro féu servir arguments que posaven en qüestió l’oficialitat del català a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i, amb pretensions de coneixements filològics, arribà a dir que «el català no era cap llengua».
Després d’un quart d’hora d’estires i arronses, un altre agent deixà entrar Saïda. La sorpresa més grossa, però, encara havia d’arribar. Un cop Saïda estigué asseguda davant el capità Bartolomé, aquest li parlà així: «A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tú a defenderlo! (...) Lo que me faltaba: una mora catalanista! (...) Si quieres el catalán pues quedaté con él! (...) Sabes que aquí no hay nada que odiemos más como ese maldito idioma y posturas como la tuya!». Tomeu Martí, el portaveu de l’OCB, va assegurar que aquest cas ja es troba en mans d’un advocat i que l’entitat ja ha sol·licitat una visita amb el delegat del Govern central, Ramon Socias, per aclarir els detalls d’aquest tema.

Aliens a les polèmiques lingüístiques, a Josefa Ibáñez i Rafael Espí, un matrimoni de la petita localitat d'Agullent, a la Vall d'Albaida, mai se'ls va passar pel cap que el fet de ser catalanoparlants podia ser un impediment per poder realitzar el seu somni de ser pares. Però aquesta va ser la causa que va posar fi a la seua esperança d'adoptar una xiqueta de la Xina.

Quan ja havien sigut sotmesos als preceptius informes psicològic i social, que els va considerar idonis per a l'adopció i després d'haver fet el curs de preparació per a l'adaptabilitat de la seua futura filla, la seua petició va ser denegada per “dificultats en la comprensió verbal, ja que normalment s'expressen en valencià”. Era l'1 de febrer del 2000.

El matrimoni va recórrer davant del jutjat de primera instància de València contra la resolució de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, però el 3 d'octubre del 2002 aquest jutjat emetia una sentència en què donava la raó a l'administració. Aleshores van apel·lar a l' Audiència Provincial de València, i aquesta vegada sí, el veredicte els va ser favorable.
Massa tard. Era el març del 2003, havien superat els 55 anys, l'edat límit marcada per la Xina per poder assumir la pàtria potestat d'una criatura d'aquell país. Ara, amb l'autorització de la conselleria a les mans, van a adoptar una xiqueta d'Ucraïna, que esperen tenir a casa al setembre.

“Després de vessar moltes llàgrimes, ens hem decidit a fer pública la nostra història i denunciar que l'administració valenciana et considera babau pel fet d'expressar-te millor en la llengua autòctona”, explica Rafel Espí, que recorda que una parella que va fer amb ells el curset també es va trobar en la mateixa situació, encara que després ja no es van veure i no sap si van acudir o no als tribunals.
El matrimoni, però, no té pensat emprendre cap actuació legal més contra l'administració, que ja no és la mateixa d'aleshores. Ni el president de la Generalitat és Zaplana ni el conseller de Benestar Social és Rafael Blasco. La seua història correspon a un període en què el govern valencià no es va destacar, precisament, per prestigiar la llengua pròpia, sinó tot el contrari. El descobriment d'un cas de tanta gravetat com aquest no fa més que reafirmar la negativa valoració que se n'ha fet de l'era Zaplana en política lingüística i que encara perdura amb Francisco Camps.

El Punt; dissabte, 7 d'agost del 2004.

Venga Mir, no nos des más la tabarra.

Tiene razón JB. Demasiada letra.

Al sabio pocas palabras bastan.