El progrés de Menorca

Acabau d'entrar a un espai de llibertat, on la opinió de tothom és ben rebuda. Segurament alguns no estareu d'acord amb els meus articles i d'altres, en canvi, sí. Això és la pluralitat. Aquest és un espai plural on tothom és ben rebut i on totes les opinions són respectades.

La intolerància dels tolerants

arg | 22 Juny, 2007 20:16

Fa uns dies publicava un article d’opinió titulat “Educación para la Ciudadanía y Alí Babá y los 40 maricones”. En aquest article denunciava l’actitud del Govern central per la imposició d’una assignatura que té com a objectiu el transmetre una sèrie de valors que no són compartits per bona part de la ciutadania. I posava l’exemple de que mentre l’assignatura de religió catòlica és optativa perquè precisament representa uns valors que només una part de la població comparteix, en canvi des del Ministeri d’Educació es vol imposar a tots, de forma obligatòria, una assignatura que tampoc és compartida per tothom. D’aquesta manera es pot donar la circumstància que llegir la Bíblia sigui optatiu, com és lògic i normal, i en canvi llegir el còmic “Alí Babá y los 40 maricones” sigui obligatori.

Però el que més sorprèn és que aquells que voldríem que Educación para la Ciudadanía fos optativa i, per tant, voluntària per aquells que vulguin rebre els valors que aquesta assignatura transmet, som titllats d’intolerants i totalitaris. En canvi, aquells que ens volen imposar a tots una forma determinada de societat, una forma determinada de valors i principis, aquests són els tolerants.

Per això, m’agradaria fer referència a la carta del senyor Josep Buñuel publicada recentment i titulada “Comprensió i respecte per fer possible una ciutadania plural”. És una carta aparentment respectuosa i tolerant, encara que m’acusi d’intolerant, fonamentalista i totalitari. En qualsevol cas, que cadascú jutgi sobre el tipus de respecte i tolerància que pregona aquest senyor envers qui no pensen com ell.

Els que no volem que els nostres fills estudiïn Educación para la Ciudadanía tampoc volem negar el dret a ningú que la vulgui estudiar. Si el senyor Josep Buñuel vol que els seus fills estudiïn aquesta assignatura i vol que tenguin com a llibre de lectura “Alí Babá y los 40 maricones” o vol que li projectin el documental “Guía gay para el sexo seguro” o el reportatge “Homosexualidad: la libertad de amar”, endavant. No hi tenc res a dir. Són els seus fills i cada família és responsable de la seva educació. El que no puc permetre, però, és que el Goverm i el senyor Buñuel vulguin imposar als meus fills aquesta assignatura que va en contra de les meves conviccions i deformar així la consciència dels meus fills. I crec que aquesta voluntat impositiva no és una actitud massa respectuosa, ni tolerant respecte els que no pensam igual. De fet, només pot qualificar-se d’una idea totalitària i el voler imposar-nos el pensament únic a tots.

Per altra banda, puc entendre que el senyor Buñuel cregui que el que ell pensa és el millor, però hauria d’entendre que això no li dona autoritat suficient com perquè la seva forma de pensar s’imposi a tots i fer-la universal. De fet, existeixen altres formes d’entendre la vida, altres formes de pensar, tant respectuoses com les seves i tant o més civilitzades que les seves.

Crec sincerament que el senyor Buñuel hauria de repassar el seu concepte de pluralitat, de comprensió i de respecte. La carta del senyor Buñuel és, en efecte, un exemple evident de la intolerància dels tolerants. Per aquestes persones només hi ha una única forma de pensar i aquell que defuig del pensament únic és un intolerant, un totalitari, un antiquat i tants d’altres qualificatius.

Per últim, comentar que en cap cas he menyspreat mai a una persona pel fet de ser homosexual. De fet, totes les persones mereixen un respecte i tenen totes elles una dignitat que ningú es pot saltar. Una cosa és això i l’altra és que no pugui opinar sobre la inoportuna llei del “matrimoni” homosexual o sobre l’apologia de la homosexualitat que es vol fer des de l’assignatura de Educación para la Ciudadanía.

Comentaris

Matitzem

Manel | 22/06/2007, 21:37

Sr. Camps, pensi que fins i tot la FERE (Federación Española de Religiosos de la Enseñanza), que avabrca totes les comunitats religioses docents i els seus col·legis, han acceptat l'assignatura i l'estan adaptant als seus curriculums escolars.

No serà tan dolenta si els mateixos centres religiosos la toleren, i només és la CEE (Conf. Episcopal) qui la censura.

No és igual un humil capellà que un cardenal. Igualment no és igual un sacerdot que exerceix professor, i viu el dia a dia a les aules, que un bisbe amb tasques executives.

Jo faig més cas a aquells que treballen dia a dia amb els infants i que apliquen els continguts de les lleis als centres, perquè tot és flexible i aplicable. La FERE representa a aquests feiners, qui millor coneixen el camp educatiu. I aquests han dit OK.

La CEE viu en un món més intel·lectual i teòric, i si em permet molt conservador i tendent a participar en política. En cas de dubte, prefereixo escoltar als "jornalers" de les escoles que als guies espirituals dels despatxos.

Li diu un ex-alumne de jesuïtes durant 12 anys: no hi han continguts perversos i doctrinaris, sinó individus perversos i adoctrinants. Poseu la Bíblia en mans d'un insensat, i ja veureu que fa. Igual amb Educació per a la Ciutadania. Gràcies.

Re: La intolerància dels tolerants

Fabián | 22/06/2007, 22:57

Pienso que tienes razón. No se debiera obligar a esta asignatura. Los temas y contenidos de ética y moral no pueden ser para todos y las familias tienen derecho a que se respeten los suyos.

He leído algunos posts en los que se critica a quienes no están de acuerdo con esta asignatura y no comprendo la intolerancia de sus autores.

Precisando a Manel

Joan Pons Fernández | 23/06/2007, 01:43

Simplemente precisar algunas inexactitudes del comentario de Manel. En primer lugar, se ha de decir, en honor a la verdad, que la FERE se ha opuesto desde el inicio a la asignatura de Educación para la Ciudadanía. Los jornaleros, como dice Manel se han opuesto siempre a esta asignatura. Sin emabargo, una vez aprobada y, por tanto, obligados a tener que aplicarla, los de la FERE han solicitado al Gobierno poderla adaptar a su ideario católico, cosa que desde el Gobierno se ha aceptado.
Por tanto, si los colegios pertenecientes a la FERE pueden adaptar el temario a su ideario es porque este temario era contrario a determinados principios y valores que estos colegios defienden.
Por lo tanto, estos "que treballen dia a dia amb els infants i que apliquen els continguts de les lleis als centres, perquè tot és flexible i aplicable" han tenido que modificar los contenidos de la asignatura para adaptarlo a su ideario porque este temario contravenía su propia idiosincracia. Sin embargo, los colegios públicos van a dar esta asignatura sin esta adaptación. ¿Por qué se debe obligar a los padres católicos que llevan sus hijos a estos colegios públicos a matricular a sus hijos a una asignatura que va en contra de sus propias convicciones? ¿No sería deseable que ésta fuera optativa?

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb