El progrés de Menorca

Acabau d'entrar a un espai de llibertat, on la opinió de tothom és ben rebuda. Segurament alguns no estareu d'acord amb els meus articles i d'altres, en canvi, sí. Això és la pluralitat. Aquest és un espai plural on tothom és ben rebut i on totes les opinions són respectades.

Els pares han de protagonitzar la gran revolució educativa a Balears

arg | 26 Març, 2007 23:19

Ara tot just farà una setmana que el Govern balear va tornar obrir una nova convocatòria a fi que les escoles que així ho desitgin es puguin acollir al programa d’ensenyament trilingüe. Les condicions d’accés a aquest programa són les mateixes que en l’edició anterior i des del Govern ja s’ha anunciat que cap centre dels que mostrin interès quedarà al marge del programa per manca de pressupost.

En aquests moments, a Menorca només dos centres educatius s’han adherit al programa trilingüe. Se tracta del col·legi concertat La Salle Mahón i el col·legi públic Tramuntana de Fornells. 

Per altra banda, des del Partit Popular i també des del Partit Socialista ja s’ha fet la promesa electoral de que aquest model trilingüe es farà extensiu a totes les escoles de les Balears durant la propera legislatura. No cal dir que és una immensa satisfacció veure com una proposta que des de ja fa estona he recolzat de forma decidida, ara ja sigui una realitat i que, fins i tot, sigui acceptat pel Partit Socialista que ja ho ha incorporat al seu programa electoral.

Esteim, per tant, d’enhorabona. De fet, aquest notícia només es pot qualificar d’èxit per tots aquells ciutadans que venim reclamant la modernització del nostre sistema educatiu i que venim criticant també la progressiva catalanització de les nostres escoles.

A pesar d’aquest èxit, s'està constatant com, en moltes escoles, la pressió catalanista de determinats sectors del professorat i equips directius, dificulta que es pugui materialitzar la voluntat de molts de pares que voldrien que el seu centre també s’adaptés al model trilingüe. De fet, és preocupant veure com el professorat dels nostres centres educatius, de forma majoritària, donen el seu recolzament al sindicat independentista i catalanista STEI que, de fet, és avui un dels grans obstacles per a la modernització de l’educació a Balears.

En aquest sentit, són cada vegada més els que pensen que aquest sindicat és un dels grans culpables de l’augment del fracàs escolar, de la manca de preparació i exigència als alumnes i de la imposició, com si això fos el més important, del catalanisme més extrem als nostres fills.

És per això que la gran revolució educativa no pot venir mai d’un professorat que s’ha entregat al sindicalisme més negatiu, sinó que, forçosament, ha de venir de part dels pares, des de la seva insistència, des dels consells escolars, des de les APAs, etc.

L’educació dels nostres fills està en joc i no podem quedar-nos amb els braços creuats mentre s’esfondra davant els nostres ulls. Hi ha que actuar i exigir als equips directius a que s’acullin al model trilingüe, a que augmentin l’exigència i el nivell educatiu, a que s’arbitrin instruments per tal de fer front a les indisciplines a les aules. No és possible que la indisciplina d’un o dos alumnes provoqui el retràs de tota la classe. En efecte, són moltes les qüestions on els pares hauran de ser l’autèntic motor d’aquest canvi. Ara és el moment d’aquesta revolució. Els pares haurem de ser els protagonistes d’aquesta transformació.

Per últim, vull mostrar la meva satisfacció davant l’anunci de la creació d’una taula de diàleg permanent entre representants de la Conselleria d’Educació i els pares d’alumnes. Aquest pot ser un bon instrument per fer sentir la veu dels pares i pot ser l’inici d’aquesta revolució educativa.

Comentaris

Sempre el mateix dimoni

Manel | 27/03/2007, 00:09

Estic cansat de veure com el major enemic de l'ensenyament és la "imposició de tesis catalanistes". No hi han "tesis castellanitzadores"? perque vindria a ser el mateix. I ensenyar suposa imposar coneixements, sigui una llengua o una equació. Quina mania amb la llengua.

I per què aquesta "catalanització" ha de ser un llast, un obstacle, un problema? tot es redueix a un idioma? què fàcil és opinar sobre l'ensenyament... els últims en ser escoltats són, precisament, els mestres. Paradòjic.

I frases del tipus "cada vegada són més...", millor ometre-les. Que cadascun parli de si mateix, jo mai ho faig en nom de ningú.

afam o camps

menala | 28/03/2007, 16:16

No m'aclar havia entès que el senyor Camps havia presentat la seva dimisió com a president de l'AFAM, però resulta que aquest mateix escrit apareix al diari Menorca signat com AFAM i també en aquest bloq pel que entenc que és del senyor Camps.

Com quedem?

I repeteix, aquestes tesis educatives són les que defensarà el PP en el seu programa?

La Salle

JOSEP MIR | 01/04/2007, 22:26

Toni,

Vagi per endavant que som partidari de l'escola trilingüe, però no la que el PP proposa.

Jo voldria escola trilingüe de cremallera, un any les mates en anglès, l'altre en català i l'altre en castellà, i després torna a començar. Potser es podria fer per trimestres, i no ha de ser cap problema, perquè pel PP capacitar sls professor per explicar en qualsevol llengua està xupat. Som partidari d'aquest model perquè em fa l'efecte que amb el vostre la gimnàstica es farà en català, i les mates en castellà, que és el que passa als col·legis concertats de Maó.

A més no entenc perquè el meu fill no ha d'aprendre a resar en català i segons el projecte lingüístic de la Salle no en sabrà.

A més jo estic convençut que el que ha fet el PP és propi de manyàs malintencionats( com que ets un expert en modalitat lingüística insular no et fan falta aclariments lèxics): el meu fill és alumne de la Salle, té sis anys, i en horari extra-escolar va a anglès amb un professor nadiu. Idò en Josep ja ens assenyala diferències de pronúncia entre la seva professora de plàstica i el professor nadiu.

El problema és que tu només coneixes Ciutadella. Ves a Maó, concretament a la Salle, i veuràs el futur de la llengua catalana, o de la modalitat. Però com que ets un polític, mai no acceptaràs l'evidència, que l'única amenaça del menorquí és que al pati a la Salle no es parla més que castellà.

A més a tu açò et sembla fantàstic, n'estic segur. El meorquí per tu és depreciable, el vertaderament important és Déu , Espanya i la llengua castellana, que serveix per lligar fins i tot pel carib.

Vosaltres feis raonaments d'aquells perfectes: "Si p entonces q".

Na Maite, l'esposa d'en Carlos deia: "Si un fillet de familia catalanoparlant, se l'educà en català, no sabrà castellà". Raonament impecable aparentment: "Si p entonces q".

Però resulta que en Josep el meu fil té sis anys, s'ha educat a l'escola infantil de la Salle en català (segons deieu en Carlos i tu a una conferència de premsa- perquè deieu que a Balears no hi havia educació en castellà)- a més en Josep és fill d'un catalanista d'aquells que tu tan blasmes.

Idò, en Josep no hauria de rallar castellà, ni llegir-lo segos el teu raonament: "Si p entonces q".

Idò ralla amb en Carlos que et dirà que en Josep sempre ralla en castellà amb les seves filles, també et donarà notícia del seu nivell de lectura en castellà, que és extraordinari, el millor de la seva classe.

Llegeix millor en castellà que en català, perquè llegir en castellà està xupat, no hi ha lletres "enganen". Els unics que enganau sou vosaltres que voleu comparar coses que no són comparables.

I saps que els passa als ranonaments "Si p entonces q"?-Que si no q, no p.

El que et costarà trobar- de fet no ho trobaràs- són fillets dels afiliats castellanoparlants de l'AFA de Maó que rallin en menorquí amb el meu fill.

Tu et canses d'assenyalar indecències. Idò et propòs que li demanis al teu company de llistes electorals en Juan Domínguez, per una al·lota d'aspecte xinès que s'anomenava Ragna i del que passà amb una pedra i un grup de bergants. Allò sí que va ser una indecècia.

La Salle

Antoni Camps | 01/04/2007, 23:09

He llegit amb molt de gust l'escrit de'n Josep Mir. M'ha semblat molt bé i molt correcte, però he de dir que parteix d'una sèrie de prejudicis, molt comuns, cap el que jo pens i cap el que representa el PP.
En primer lloc no em sembla fantàstic que al pati del col·legi de la La Salle es parli només en castellà. Mai ho he dit. No sé d'on es pot fer aquesta afirmació
Mai he dit, ni he pensat tampoc, que el menorquí sigui despreciable perquè, en primer lloc, és la meva llengua materna i és també la que habitualment utilitzo.
De fet, a casa meva, la meva dona es castellanoparlant però enten perfectament el català i fins i tot, a vegades, el parla. Amb la meva filla, de només 15 mesos, m'hi dirigeixo en català sempre.
Per tant, no puc acceptar que, alegrement, me diguin que despreciï el menorquí. Ho consider una falta a la veritat i un desconeixement total de la meva realitat.
Per altra banda, sempre he considerat el model trilingüe com una manera de millorar l'us de la llengua extrangera sense perdre el castellà ni el català. De fet, alguns estudis fets a col·legis on ja s'aplicava el trilingüisme previament al decret, se dona la circunstància que els seus alumnes tenen molt més coneixements en llegua extrangera que altres alumnes d'altres escoles i, en canvi, el nivell de castellà i català no sofreix cap disminució respecte a altres col·legis.
Per altra banda, estic molt content que el fill de'n Josep Mir llegeixi en castellà i en català i estaré molt content de que llegeixi en anglès i en francès...
De fet, això és el que pretén el model trilingüe: que una volta acabada l'educació obligatòria els alumnes tenguin un gran nivell en llengua extrangera, en castellà i en català.
Aquest és l'objectiu.
Per altra banda, vull dir que no estic en contra dels catalanistes, sempre hi quan no intentin imposar-nos a tots els seus conceptes. Jo estic a favor de la llibertat i que cadascú escolleixi el que vulgui, de forma que el català se fomenti sense imposicions. En aquest sentit, s'hauria de respectar el tipus d'educació que en Carlos i na Maite volen donar als seus fills, que per això són els seus pares.
Per últim, ja li demaré a ne'n Juan Domínguez el que va passar amb una al·lota d'aspecte xinès que s'anomenava Ragna.
Una abraçada i molt agraït pel comentari.

Unes preguntes

Panxa Rotja | 02/04/2007, 08:13

Don per fet que ets dels que diuen defensar el bilingüisme (corregeix-me si m'equivoc). A més, dius que vols que "el català se fomenti sense imposicions". A partir d'aquí, et deman el següent: estàs, idò, a favor d'eliminar l'article de la Constitució espanyola que fomenta el castellà per mitjà de la imposició? O bé estàs a favor d'incloure, també, el mateix mecanisme d'imposició per al català, de forma que es camini vertaderament cap al blingüisme?
I un parell de preguntes més.
Una: creus que els funcionaris dels ajuntaments i del Consell Insular han de conèixer obligatòriament el castellà?
Dues: creus que els funcionaris de l'Estat han de conèixer obligatòriament el català?
En total, són quatre preguntes. T'agrairia que les responguessis.

Perdó

Josep Mir | 02/04/2007, 12:19

Crec que em vaig equivocar amb la meva entrada, no ho hauria d'haver fet, em vaig deixar endur per la passió ,com vas fer tu en el debat amb n'Andreu Bosch.

En tot cas deman disculpes públiques a en Carlos, na Maite i la resta de la família, perquè trob que el meu comentari no haurà fet cap bé però sí mal.

També deman disculpes al meu fill.

Esper que en Carlos i na Maite que són un bons cristians em sapin perdonar.

En tot cas ara que hem encetat el debat, l'haurem d'acabar, al manco per poder explicar la meva posició.

Però ara no tenc temps, ho faré en un altre moment, només volia demanar disculpes ràpidament i dir que immediatament després d'haver pitjat l'”enviar” ja n'estava penedit.

A Panxa Rotja

Antoni Camps | 02/04/2007, 13:36

Intentaré contestar amb la major brevetat i concreció a les preguntes de'n Panxa Roja.
Primera: estàs, idò, a favor d'eliminar l'article de la Constitució espanyola que fomenta el castellà per mitjà de la imposició?
Crec que un Estat com Espanya necessita una llengua que la vertebri i la uneixi. Per tant, consider que el castellà s'ha d'estudiar a totes les escoles, i en totes les administraciosn i institucions públiques s'ha de poder utilitzar amb normalitat. Si la imposició és que determinades assignatures s'han de donar en castellà a les escoles, estic d'acord amb la imposició. Si la imposició és que totes les administracions han de tenir impressos en castellà, estic d'acord amb la imposició. Si la imposició és que s'accepti el castellà per fer instàncies i per rebre informació de les institucions públiques també hi estic d'acord. ETC.
O bé estàs a favor d'incloure, també, el mateix mecanisme d'imposició per al català, de forma que es camini vertaderament cap al blingüisme?
Crec que una Comunitat Autònoma com les Illes Balears necessita una llengua que la vertebri i la uneixi. Per tant, consider que el català propi de cada illa s'ha d'estudiar a totes les escoles, i en totes les administraciosn i institucions públiques s'ha de poder utilitzar amb normalitat. Si la imposició és que determinades assignatures s'han de donar en català a les escoles, estic d'acord amb la imposició. Si la imposició és que totes les administracions han de tenir impressos en català, estic d'acord amb la imposició. Si la imposició és que s'accepti el català per fer instàncies i per rebre informació de les institucions públiques també hi estic d'acord

Creus que els funcionaris dels ajuntaments i del Consell Insular han de conèixer obligatòriament el castellà?
No estic d'acord en obligar a conéixer cap llengua a ningú, però és evident que les administracions han de procurar servir al ciutadà en la llengua, catalana o castellana, en la que el ciutadà vulgui ser tractat. Per tant, sense obligar a ningú, l'administració a de tenir personal suficient per dirigir-se al ciutadà en les dues llengues oficials i, fins i tot, tractant-se d'una comunitat autònoma eminentment turística, les administracions haurien de fomentar que els funcionaris sapin anglès, alemany, etc.

Creus que els funcionaris de l'Estat han de conèixer obligatòriament el català?
Com ja he dit abans, no estic d'acord en que els funcionaris estiguin obligats a conéixer cap idioma en concret, però sí que hi ha d'haver en totes les administracions funcionaris suficients per poder dirigir-se al ciutadà en la llengua, catalana o castellana, que el ciutadà vulgui ser tractat.

Jo crec que la llengua no ha de ser motiu de divisió sino d'unió.

Per últim, en referència al darrer comentari de'n Josep Mir, només dir que no hi ha res a perdonar i que, efectivament, a jo també em passa, ens deixam endur per la passió del moment i de vegades deim coses que ben pensades no les diríem.
Per altra banda, estic molt content d'haver trobat aquest espai de diàleg i debat que, ben segur, serà molt profitós per tots.

Decret de mínims

JOSEP MIR | 10/04/2007, 20:02

Insistesc Toni,

Passa pel pati La Salle qualque dia i diga'm si el decret de mínims té o no té sentit.

Potser també s'hauria d'aplicar als caps de llista del PP de Maó: Lafuente, Yebra, Pax i la de Dutxisela, que ara no me'n record que nom.

Vaja ens salvadors de les modalitats insulars!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb