El progrés de Menorca

La manca de natalitat amenaça el futur d’Europa

arg | 20 Març, 2007 15:29

Els governs europeus ja han començat a parlar, sense avergonyir-se, de la necessitat, cada cop més urgent, de promoure la natalitat entre les joves famílies europees. En efecte, la generació del “baby boom” se comença a jubilar i les generacions que segueixen no tenen la capacitat de relleu suficient per fer front a l’allau de jubilacions que s’estan produint. Aquest fet inqüestionable ja està començant a tenir efectes econòmics negatius, sobretot en quant a pensions i altres prestacions socials.

Europa, per tant, ja ha començat a admetre la necessitat del foment de la natalitat dintre dels seus objectius polítics. De fet el Llibre Verd de la Comissió Europea sobre l’envelliment demogràfic afirma categòricament que “mai en la història hi ha hagut creixement econòmic sense creixement de la població”.

I és que normalment s’ha acusat de reaccionari a tots els que, en certa manera, han defensat la necessitat d’augmentar la natalitat i protegir les famílies, de forma que el més modern era promoure el no casar-se, no tenir fills, gaudir al màxim de la vida i despreocupar-se de tot. Ara però, aquests mateixos que defensaven aquestes teories se’n donen compte de la importància de protegir la família i potenciar la natalitat a fi de que la civilització, tal i com la coneixem, no arribi a la seva desaparició. Per això, és encara més rellevant que, fins i tot el Süddeutsche Zeitung, diari que se defineix com a lliberal d’esquerres, hagi aixecat la veu d’alarma i arribi a reconèixer, en l’edició de dia 15 de maig de 2006, que “Alemanya se mor”.

De fet, segons un document de treball debatut a la Universitat d’Estiu per a dirigents sindicals europeus, celebrada l’any passat a Florència, se deia textualment que “les transformacions demogràfiques posaran a prova el finançament de l’Estat del Benestar, tal i com ara el coneixem, i exigiran una redefinició del paper de la protecció social en termes de prestacions socials i oferta de serveis”.

Per això, a Portugal, el socialista José Sócrates, ja ha anunciat en el Parlament que, sense una reforma en profunditat, el sistema de pensions farà fallida a l’any 2015, és a dir, no hi haurà suficients joves per mantenir als pensionistes. De fet, el primer ministre portuguès ja ha reconegut la necessitat de fomentar la natalitat com a mesura a llarg termini per fer front a aquest problema. No obstant, amb caràcter immediat, Sócrates considera necessari augmentar les contribucions a la Seguretat Social i retardar l’edat de jubilació, en línia amb les recomanacions de la OCDE.

Molts són, però, els que consideren que el detonant de la disminució radical de les tasses de natalitat es déu a la crisi de valors en que està endinsada la societat europea. Així ho creu, per exemple, l’actual ministre de família d’Alemanya, Ursula von der Leyen, que està posant l’accent de la seva política familiar en redescubrir els valors perduts de la societat i enfortir la institució familiar. A Alemanya s’estan donant compte de que una societat té futur si la les unitats familiars són sòlides i fortes.

En moltes ocasions, però, l’egoisme de les persones, la seva comoditat, el poder viatjar, el poder tenir una casa millor, un cotxe millor, fan veure l’arribada d’un fill com una càrrega insuportable, quan, en realitat, aquests viatges, aquesta casa més gran i espaiosa, aquest millor cotxe, no aporten tantes alegries i satisfaccions com els fills. De fet, les famílies nombroses solen ser molt divertides i els seus membres són més feliços, a pesar de no tenir totes les comoditats que voldrien, a pesar de no poder anar vestits de marca, a pesar de tenir un cotxe menys bo que el del veí.

Europa s’està donant compte del paper singular de les famílies, del reconeixement que mereixen, i de les ajudes que necessiten. Quan serà que el govern d’Espanya se’n donarà compte de tot això?