El progrés de Menorca

Acabau d'entrar a un espai de llibertat, on la opinió de tothom és ben rebuda. Segurament alguns no estareu d'acord amb els meus articles i d'altres, en canvi, sí. Això és la pluralitat. Aquest és un espai plural on tothom és ben rebut i on totes les opinions són respectades.

El PSM, Bildu i ETA

arg | 07 Maig, 2011 16:59

La sentència del Tribunal Constitucional, per la qual es permetrà a Bildu presentar-se a les properes eleccions municipals i autonòmiques de dia 22 de maig, ha suposat certament una passa enrere en la lluita anti-terrorista.

Bildu ha estat l’encletxa per on els terroristes d’ETA han aconseguit burlar la llei i serà la fórmula per entrar en les administracions públiques i gaudir, conseqüentment, del seu finançament. Una vegada més, i per desgràcia, amb els imposts de tots es finançarà el terrorisme d’ETA.

Aquest fet, posa en evidència com el Tribunal Constitucional no decideix en termes jurídics sinó en termes polítics. Fins hi tot els representants de Bildu van declarar que la decisió de l’alt tribunal va ser política i no jurídica. Això qüestiona greument el funcionament del Tribunal Constitucional i ens obliga a insistir en una profunda reforma d’aquest i, en especial, de la forma d’elecció dels seus membres. Una elecció que no hauria d’estar tan dirigida des dels partits polítics sinó que hauria de tenir un caràcter tècnic i independent.

No obstant això, el que és més preocupant és el fet que un partit de Menorca, concretament el PSM, s’hagi posicionat claríssimament, fins i tot amb declaracions del seu candidat al Parlament balear Nel Martí, a favor de l’entrada a les institucions públiques del braç polític d’ETA, ara anomenat Bildu.

El PSM s’ha tret la careta i s’ha mostrat públicament en tota la seva radicalitat. Justificar que partits o coalicions, que emparen a persones vinculades amb el terrorisme, es puguin presentar a unes eleccions, és d’una inconsciència majúscula. La violència mai hauria de ser justificada. No es pot ser condescendent amb el terrorisme. No podem quedar insensibles davant el fet que els etarres es puguin aprofitar dels diners públics pel seu finançament.

El PSM hauria de posar, per davant de les seves ànsies independentistes, el dolor de les víctimes del terrorisme d’ETA. Donar suport a aquells que justifiquen la violència, recolzar als partits que actuen de braç polític d’ETA, i no pensar en aquells que han sofert la violència d’aquells que ara ells defensen, és una injustícia i una temeritat. El PSM amb el seu posicionament ha superat la barrera de la decència política, del sentit comú i de la convivència pacífica.

El recolzament del PSM a unes llistes que tots sabem amaguen a persones properes a l’entorn etarra, tot i que el Tribunal Constitucional les ha donat per vàlides, demostra que el PSM s’ha radicalitzat en uns extrems que ens fan empegueir. El PSM hauria de rectificar urgentment el seu posicionament. No es pot estar en contra d’ETA i donar suport a Bildu. La lluita contra ETA s’ha de fer en tots els fronts, no els hi podem donar cap respir. Malauradament, el PSM ha actuat de bombona d’oxigen per ETA. És una llàstima que el PSM s’hagi radicalitzat fins aquest extrem. Una llàstima, però, que ens ha fet obrir els ulls a molts.

Comentaris

Il·lustració

Joan | 07/05/2011, 17:50

La casta Susanna, una història impossible.


Qüestió prèvia: Considero que no és perdre el temps fer una crítica ''il·lustrada'' als textos bíblics, ans al contrari, s'ha de fer front a la campanya obscurantista promoguda per En Benet XVI (i també pels Jerarques de les Esglésies reformades), campanya que pretén un retorn a l'època de la Teologia com a ciència màxima.
Es pot constatar que a Internet hi ha tot de batallons de bloguers que participen activament a la campanya de ''reevangelització'', i que, en canvi, són escassos els qui fan una tasca en favor de la Il·lustració.
També s'ha de saber que, amb el triomf de la ''croada'' franquista, l'Església catòlica espanyola i l'Església catòlica catalana van dur a terme una tremenda expurgació de les biblioteques públiques i privades, de manera que van ésser trets tots els llibres que figuraven al Índex de la Inquisició.
A considerar: ''La Bíblia explicada'' de Voltaire fou expurgada de la Biblioteca de l'Ateneu de Barcelona, però no és el cas que aquesta famosa obra fos reintegrada a l'Ateneu a l'època postfranquista. O sigui, actualment, el llibre de Voltaire no és a l'abast dels ateneistes de Barcelona.

A considerar: Els teòlegs són els primers en saber que els relats bíblics són una col·lecció d'històries impossibles. Els 40.000 teòlegs es dediquen a l'estudi de les Sagrades Escriptures però no amb la intenció de destapar la veritat sinó d'amagar-la.
Fins aquí, la nota prèvia.

El relat bíblic que fa referència a ''la casta Susanna'', Daniel, 13, no és el cas que sigui un text especialment inconsistent. La seva inconsistència narrativa és la típica dels relats bíblics.

De bon començament, el relat de la història de Susanna fa afirmacions inversemblants. Així, al paràgraf 4, explicant que En Joaquim, l'espòs de Na Susanna, ''era molt ric i que tenia un jardí al costat de casa seva'', diu que ''els jueus anaven a casa d'ell perquè era el més honorable de tots''. Els succeïts són a Babilònia, la gran ciutat; s'ha d'entendre que els jueus de Babilònia eren una multitud, desenes de milers pel cap baix.
El narrador hauria d'haver explicat un fenomen social tan extraordinari: tot una comunitat humana ocupant la casa d'un ciutadà ric i honrat. En primer lloc, seria un fenomen físicament impossible. No és possible encabir a milers de persones a una casa particular. Però allò més notable és la magnanimitat i el fervor comunista del tal Joaquim que posava la seva casa, o el seu palau, al servei de la comunitat.
Continua el relat amb un seguit d'afirmacions rares, estranyes, sense que el narrador doni les raons d'aquestes rareses.
Així, referint-se al dos ancians designats com a jutges pel poble hebreu, on diu, 13, 6: ''Aquests freqüentaven assíduament la casa de Joaquim i tots els qui tenien litigis recorrien a ells'', amb la qual cosa s'ha de suposar que els dos jutges utilitzaven la casa (o mansió) d'En Joaquim com a Sala de Justícia. Segons el relat, la comunitat hebrea també ocupava quotidianament el jardí d'En Joaquim, com si hagués esdevingut un espai públic. I així, el relat, 13, 7, diu: ''Després que el poble s'havia retirat al migdia, Susanna entrava al jardí del seu marit i s'hi passejava''. S'ha de suposar que En Joaquim i la seva esposa tenien sort encara: el poble hebreu en massa es retirava de la mansió i del jardí a l'hora de dinar. Imagineu el disgust de Na Susanna si hi hagués hagut gent que s'hagués retardat o que hagués continuat al jardí fins a l'entrada de fosca.
Al 13, 8, on diu: ''Els dos ancians la veien entrar cada dia i passejar-se i varen concebre cobdícia respecte d'ella''. Segons això, s'ha d'entendre que els dos ancians anaven cada dia al casa d'En Joaquim, convertida en Jutjat, però també anaven cada dia al jardí.
Al igual de la major part de relats bíblics, aquest relat mostra greus incoherències. El narrador no té cura d'evitar les contradiccions. Així, per exemple, diu que Na Susanna anava al jardí quan la gent ja se'n havia anat, però unes línies més avall diu que els dos ancians la veien entrar i passejar-se.
Allò propi és que a l'hora de dinar, els dos ancians també es retiressin del jardí. Allò propi és que els dos jutges anés amb altra gent, en companyia de litigants o d'amics i coneguts.
Si els dos ancians haguessin volgut allargar la seva estada al jardí, a l'espera de l'entrada de Na Susanna, llavors allò propi que era de preveure és que la gent que sortia del jardí forçosament se'n havia d'adonar de l'endarreriment dels dos jutges.
Allò propi hagués sigut que la gent davant l'estranya conducte dels jutges hagués dit una cosa així com ''Què els passa als jutges, que queden al jardí i no van a dinar?
Per altra banda, si els dos ancians restaven al jardí, allò propi hagués sigut que es topessin amb Na Susanna. Sembla molt inversemblant que els dos jutges s'amaguessin cada dia dins el jardí.
Sobre això, el narrador no fa sinó embolicar la troca; en efecte, a 13, 12, es diu: ''Ells espiaven cada dia, amb cura, per tal de veure-la'' i a 13,13, ''Es digueren l'un a l'altre: Anem a casa perquè és l'hora de dinar. Sortirem i es separaren''. Si ells l'espiaven cada dia, no té sentit que el narrador els faci dir ''anem a casa perquè és l'hora de dinar''.
Diu el narrador, 13, 14, que ''...es posaren de comú acord sobre el moment que podrien trobar-la tota sola''.
En contra del que pretén fer creure el narrador, allò propi hagués sigut donar per suposat que els dos jutges tenien unes estretes relacions socials amb la família d'En Joaquim. Si la relació arribava fins a l'extrem que els dos ancians feien els judicis a la casa d'En Joaquim. S'ha de suposar que els dos jutges tenien ocasió de saludar a Na Susanna i de conversar amb ella.
És absurd que un jutge s'amagui dins un jardí per tal de veure una dona, si aquest jutge pot conversar amb aquesta dona a casa seva.
Si els jutges ''havien concebut cobdícia'' sobre la senyora de la casa, allò propi hagués sigut que fessin la cort a Na Susanna, i, si de cas, declarar la seva passió.
En el cas poc probable que els dos jutges es conjuressin per violentar a Na Susanna, llavors el lloc més idoni era el dormitori de Na Susanna.

Diu el text: 15, ''Com que vigilaven, un dia convenient s'escaigué que Susanna entrà dins el jardí, tal com havia fet el dia abans i l'anterior, solament amb dues noietes. Desitjà banyar-se perquè feia calor. 16, No hi havia allà ningú més que els dos ancians que estaven amagats i la sotjaven. 17, Ella digué a les noietes: Porteu-me, doncs, oli i ungüents i tanqueu les portes del jardí a fi que jo em banyi''.

Comprovarem que la narració que segueix és un cúmul de disbarats i de inversemblances.
Diu que, una vegada que les noietes hagueren sortit, els ancians anaren cap a Na Susanna i , 13, 20, ''digueren: Vet aquí que les portes del jardí estan tancades i no hi ha ningú que ens miri i nosaltres estem plens de desig per tu: sigues benevolent i estigues amb nosaltres, 21, sinó nosaltres testificarem contra tu que hi havia amb tu un jove i que per causa d'això has fet marxar les dues noietes''.
Si inversemblant és el discurs dels dos vells, encara més increïble és el de Susanna, 13, 22: ''Susanna sospirà i digué: de tots costats l'angúnia m'envolta, perquè, si faig això, és per a mi la mort i, si no ho faig, no escaparé a les vostres mans. 23, Es preferible per a mi caure entre les vostres mans sense haver fet res, que pecar davant el Senyor''.

És inversemblant que per portar ''oli i ungüents'' es faci ús del servei de dues persones. Més aviat sembla que és el recurs literari del narrador a fi que Na Susanna restés sola.
El narrador i els dos ancians s'obliden de les dues criades. Allò propi era considerar que d'immediat haurien tornat.
Allò propi és que una gran dama, com ho era Na Susanna, reaccionés indignadíssima a les escomesa dels dos ancians, tan amics de la família.
El narrador és un mal novel·lista: inverteix la relació de força moral dels protagonistes. A un procés judicial típic, els dos ancians serien els imputats i Na Susanna seria la part demandant. Na Susanna era a casa seva; els intrusos eren els dos ancians. Als crits de Na Susanna, allò propi hagués sigut que els servents de la casa haguessin agafat els dos vellets destarotats.
Les preguntes de la gent haguessin saltat espotàniament: ''Què hi feien al jardí els dos homes amb la porta tancada i a l'hora de dinar?'' Com així aquells dos jutges s'havien atrevit a dirigir-se cap a una dona nua que s'estava banyant (Els pintors majorment representen la casta Susanna mig nua devora un safareig).
Allò propi hagués sigut que En Joaquim hagués intervingut personalment contra aquells dos bandarres, que eren els seus protegits.
És inversemblant que En Joaquim, el marit de Na Susanna, no aparegués en cap moment del drama; només compareix al final feliç quan tot ja està solucionat.

Aquells dos ancians ho tenien malament per justificar la seva presència al jardí mentre Na Susanna es banyava.
El narrador, absurdament, fa desaparèixer de l'escena a les dues serventes de Na Susanna. Resultava evident que el testimoni de les dues noies esfondrava la falsa acusació dels jutges. Les dues noies se'n anaren un moment a cercar els ungüents. No era possible, per tant, que la senyora hagués planejat mantenir relacions adúlteres amb un jove allà al jardí a l'hora del bany.

Sembla que la intenció del narrador era exaltar la intervenció del profeta Daniel, gràcies a la qual es salvà de la pena de mort Na Susanna i es condemnà els culpables. En Daniel restablia la justícia de Jahvè.
Segons el relat, 13, 45, ''...Déu despertà l'esperit sant d'un jove anomenat Daniel''. Segons la narració, En Daniel va convèncer al poble hebreu (Sembla que vol suposar que tot el pobre era dins la casa d'En Joaquim, cosa físicament impossible) per tal de revisar el judici. Al paràgraf 13, 50, En Daniel diu ''Retornem al tribunal perquè ells ha fet un fals testimoni''.
El narrador fa suposar que En Daniel és inspirat per Déu i que les seves paraules són paraules de Jahvè. I, així, En Daniel, esdevingut jutge suprem, també fa de fiscal alhora, i així llançà una tremenda acusació i condemna contra els ancians luxuriosos. Així, digué, 13, 56: ''...Raça de Canaan i no de Judà, la bellesa t'ha seduït i el desig ha pervertit el teu cor. 57, es així que vosaltres us comportàveu amb les filles d'Israel, i aquestes, perquè us temien, conversaven amb vosaltres, però una filla de Judà no ha pogut suportar la vostra iniquitat''.
Tot seguit, el narrador s'inventa un procés judicial que sembla extret d'una rondalla mallorquina. En Daniel, per mitjà d'una pregunta de pagès astut, feu patent que els dos ancians mentien. En Daniel pregunta als ancians, per separat, sota quin arbre havien vist conversant Na Susanna i el jove. Un respongué que els amants eren sota un llentiscle, i l'altre que sota una alzina verda.
En contra de les pràctiques judicials pròpies, els dos ancians imputats no tingueren oportunitat de pronunciar el discurs de la defensa. Tot just expressada la condemna a mort, els esperava l'àngel de Déu amb un glavi per esberlar-los.
A un judici propi, el jutge hagués preguntat què hi feien els dos vellets amagats devora el safareig on es banyava Na Susanna, i com era que no havien anat a dinar el migdia; i també hauria preguntat com era que no van fer acta de presència quan entrà al jardí Na Susanna acompanyada de les dues serventes, i amb quines intencions havien romàs amagats. I per quin motiu havien acusat Na Susanna de cometre adulteri: si les dues serventes eren a buscar uns ungüents era evident que havien de tornar de seguida, i que era inimaginable una escena d'adulteri. Els jutge hauria fet altres preguntes semblants apropiades per a escatir els fets.

En resum, el relat és una munió de disbarats i d'inversemblances, cosa pròpia dels relats bíblics.

Els ventiladors escupen merda

Bòtil | 07/05/2011, 18:39

Vaja una mescladissa de tòpics, mentides, mitges veritats i, sobretot, pardalades, Camps.
Un intent impropi d'un llicenciat, això de fer creure que el PSM ampara terroristes.
Qualsevol que figuri a les llistes relacionat amb terrorisme, és ben segur que ja l'haurien tancat, no creus? I la pressumpció d'innocència, que tant necessiten els LLADRES del teu partit, on queda?
A mi em fa oi que existeixin partits com el teu, o com el de N'Inestrillas, o com Unpedete de na Rosa Díez, però no per això faria cap llei per il.legalitzar-los. Però és igual, el llautó "demòcrata" és molt bo de mostrar.
Per sort, això "t'ha fet obrir els ulls", i m'imagín que no votaràs el PSM, com tenies pensat fer.
Finalment, que un afiliat del pp d'aquestes illes parli de decència política, és un acudit dolent, molt dolent.

El PP, Camps i el Franquisme

Librepensador | 07/05/2011, 20:09

Estic d'acord amb Bòtil. Aquestes equacions simplistes i demagogiques de Camps (i de bona part del seu partit) són impresentables.

Ningú en el seu judici podrà afirmar que el PSM s'identifiqui amb ETA. Fins i tot Camps sap que aixó és una barbaritat, però com serveix al seus interessos, llavors ho amolla i és queda tan ample. Fa massa temps que el PP és va instalar en el "Tot Val" i tots els medis són bons per arribar a l'objectiu de tocar poder.

La major part del PP eludeix condemnar el franquisme, i fins i tot hi ha elements com Mayor Oreja o Fraga que no s'amaguen a l'hora de parlar elogiosament d'aquella etapa sinistra i que va comportar moltissims més assassinats que els causats per la repugnant ETA. Seguint les estrambòtiques teories de Camps i del PP, haurien de demanar "l'autoilegalització". El PP fa amb els crims del franquisme, el mateix que fa el sector batasuno amb els assassinats d'ETA. Aquesta és la veritat.

I si, sr. Camps, hi ha una evident intervenció política dins els organismes judicials. I d'aquesta situació hi ha dos clars culpables, adivina qui son? Doncs el PsoE i el PP, que és reparteixen el pastis col.locant en els seus partidaris i barallant-se públicament sense cap vergonya ni ética per aconseguir tenir la majoria dins els tribunals decissius.

Ara no aparegui plorant, no són més que els efectes del que el seu partit i l'altre partit majoritari venen sembrant des de fa molt d'anys.

Bien, Camps

Juli Bosch | 07/05/2011, 21:45

De acuerdo con Camps. El apoyo del PSM a Bildu demuestra los escasos escrúpulos de estos tipejos pesemeros.
Y claro, aparecen los de siempre, diciendo sus sandeces y criticando un artículo de Camps que sólo hace que poner negro sobre blanco la verdad del PSM y su radicalización.
Y claro que hay que ilegalizar partidos, los que defienden el terrorismo y los que son contrarios a la ley.
Y aquí, frente a un tribunal como el Supremo, cuyos miembros no están nombrados por el poder político, aparece la sentencia del TC cuyos miembros dependen de los partidos políticos. De aquí la diferencia de sentencias.
Que eliminen ya al TC. No sirve más que para enmarañar las cosas.

Análisis correcto

Juli Bosch | 07/05/2011, 21:52

El análisis de Camps es impecable. Está muy bien. En lo que se refiere al terrorismo se podría decir que hay como tres niveles. El primer nivel es el que mata. Este nivel lo representa ETA. El segundo nivel es el de aquellos que amparan al terrorismo y lo acogen. Es el caso de Bildu, Eusko Alkartasuna, etc.
Y un tercer nivel es la de aquellos que lo justifican, que son condescendientos con el terrorismo. Y en este grupo está el PSM.
El título de este artículo es correcto: PSM, Bildu i ETA.

Re: El PSM, Bildu i ETA

Joan | 08/05/2011, 10:24

Dins aquesta anàlisi tan profunda que ens ofereix Juli Bosch hi ha un quart nivell: aquell dels que alimenten la confrontació i intenten boicotejar per tots els mitjans qualsevol via per acabar definitivament amb ETA. Aquells que saben que sense el terrorisme d'ETA no tindran arguments per anar contra un plantejament democràtic i pacífic d'autodeterminació del País Basc. Per això combaten amb força qualsevol intent de permetre concórrer a les eleccions totes les opcions polítiques que poden suposar pau i democràcia.
No he sentit mai cap dirigent del PSM justificar el terrorisme, i Juli Bosch tampoc, però ho deim, i si qualcú s'ho creu, tot açò que tenim guanyat.
Bildu, braç polític d'ETA? Canviar les armes per la política pot ser molt positiu. Sembla que hi ha gent (i partits) que no ho veuen així i que prefereixen les armes. A quin nivell els col·loca, això?

Un flaco favor a la democracia

Juli Bosch | 08/05/2011, 10:55

Vamos a ver Joan, ETA se tiene que combatir con la justicia y con la aplicación de la ley. Ya se ve que tú eres de los que, todavía, crees en un final dialogado de ETA.
Yo, en cambio, quiero que vayan a la cárcel los que han asesinado a personas inocentes. No quiero una amnistía, no quiero que se negocie con ETA. Quiero su final.
Y todos vosotros que justificais, como un mal menor, a ETA, porque ya os va bien para vuestros intereses soberanistas, haceis un flaco favor a la democracia.

Re: El PSM, Bildu i ETA

Joan | 08/05/2011, 11:35

En cap moment he justificat (ni com a mal menor ni com a mal major) a ETA. Vull que aquesta organització desaparesqui per sempre per tal de que es Bascos puguin plantejar de manera pacífica i absolutament democràtica el dret a triar el futur que vulguin per al seu poble, cosa que fins ara no han pogut plantejar per culpa d'unes persones que s'han dedicat a cometre assassinats en nom d'unes idees que s'haurien de defensar amb la política.
Dialogat o no dialogat, el que vull és el final d'ETA, però això no té res a veure amb el fet d'impedir que persones i partits que no han comès cap delicte i que es posicionen en contra de la violència es puguin presentar a unes eleccions.
Insistesc, en aquests moments els interessos que beneficia l'existència d'ETA són els d'aquells que no se senten còmodes discutint opcions polítiques en pau i llibertat, i aquests són els que posaran pals a les rodes per evitar que el terrorisme desaparegui.
Tu vols el final d'ETA i me'n alegr. Coincidim: jo també.
El millor favor que es pot fer als interessos sobiranistes és justament aquest final.

La casta Susanna

Fauno | 08/05/2011, 20:57

Me he dormido hasta tres veces leyendo este cuento esotérico que no sé que c... tiene que ver con lo que dice Camps y cada vez que intento leerlo me pasa lo mismo. Desisto.

De acuerdo fauno

Jorge Rodríguez | 09/05/2011, 08:28

Fauno, tienes razón, no he podido con lo de la Casta Susanna. Es superior a mis fuerzas.
Yo también he desistido y espero por el bien de todos que este Joan no nos meta otro rollo de esta envergadura.

casta sussana II

toni | 09/05/2011, 09:32

Qüestió prèvia: Considero que no és perdre el temps fer una crítica ''il·lustrada'' als textos bíblics, ans al contrari, s'ha de fer front a la campanya obscurantista promoguda per En Benet XVI (i també pels Jerarques de les Esglésies reformades), campanya que pretén un retorn a l'època de la Teologia com a ciència màxima.
Es pot constatar que a Internet hi ha tot de batallons de bloguers que participen activament a la campanya de ''reevangelització'', i que, en canvi, són escassos els qui fan una tasca en favor de la Il·lustració.
També s'ha de saber que, amb el triomf de la ''croada'' franquista, l'Església catòlica espanyola i l'Església catòlica catalana van dur a terme una tremenda expurgació de les biblioteques públiques i privades, de manera que van ésser trets tots els llibres que figuraven al Índex de la Inquisició.
A considerar: ''La Bíblia explicada'' de Voltaire fou expurgada de la Biblioteca de l'Ateneu de Barcelona, però no és el cas que aquesta famosa obra fos reintegrada a l'Ateneu a l'època postfranquista. O sigui, actualment, el llibre de Voltaire no és a l'abast dels ateneistes de Barcelona.

A considerar: Els teòlegs són els primers en saber que els relats bíblics són una col·lecció d'històries impossibles. Els 40.000 teòlegs es dediquen a l'estudi de les Sagrades Escriptures però no amb la intenció de destapar la veritat sinó d'amagar-la.
Fins aquí, la nota prèvia.

El relat bíblic que fa referència a ''la casta Susanna'', Daniel, 13, no és el cas que sigui un text especialment inconsistent. La seva inconsistència narrativa és la típica dels relats bíblics.

De bon començament, el relat de la història de Susanna fa afirmacions inversemblants. Així, al paràgraf 4, explicant que En Joaquim, l'espòs de Na Susanna, ''era molt ric i que tenia un jardí al costat de casa seva'', diu que ''els jueus anaven a casa d'ell perquè era el més honorable de tots''. Els succeïts són a Babilònia, la gran ciutat; s'ha d'entendre que els jueus de Babilònia eren una multitud, desenes de milers pel cap baix.
El narrador hauria d'haver explicat un fenomen social tan extraordinari: tot una comunitat humana ocupant la casa d'un ciutadà ric i honrat. En primer lloc, seria un fenomen físicament impossible. No és possible encabir a milers de persones a una casa particular. Però allò més notable és la magnanimitat i el fervor comunista del tal Joaquim que posava la seva casa, o el seu palau, al servei de la comunitat.
Continua el relat amb un seguit d'afirmacions rares, estranyes, sense que el narrador doni les raons d'aquestes rareses.
Així, referint-se al dos ancians designats com a jutges pel poble hebreu, on diu, 13, 6: ''Aquests freqüentaven assíduament la casa de Joaquim i tots els qui tenien litigis recorrien a ells'', amb la qual cosa s'ha de suposar que els dos jutges utilitzaven la casa (o mansió) d'En Joaquim com a Sala de Justícia. Segons el relat, la comunitat hebrea també ocupava quotidianament el jardí d'En Joaquim, com si hagués esdevingut un espai públic. I així, el relat, 13, 7, diu: ''Després que el poble s'havia retirat al migdia, Susanna entrava al jardí del seu marit i s'hi passejava''. S'ha de suposar que En Joaquim i la seva esposa tenien sort encara: el poble hebreu en massa es retirava de la mansió i del jardí a l'hora de dinar. Imagineu el disgust de Na Susanna si hi hagués hagut gent que s'hagués retardat o que hagués continuat al jardí fins a l'entrada de fosca.
Al 13, 8, on diu: ''Els dos ancians la veien entrar cada dia i passejar-se i varen concebre cobdícia respecte d'ella''. Segons això, s'ha d'entendre que els dos ancians anaven cada dia al casa d'En Joaquim, convertida en Jutjat, però també anaven cada dia al jardí.
Al igual de la major part de relats bíblics, aquest relat mostra greus incoherències. El narrador no té cura d'evitar les contradiccions. Així, per exemple, diu que Na Susanna anava al jardí quan la gent ja se'n havia anat, però unes línies més avall diu que els dos ancians la veien entrar i passejar-se.
Allò propi és que a l'hora de dinar, els dos ancians també es retiressin del jardí. Allò propi és que els dos jutges anés amb altra gent, en companyia de litigants o d'amics i coneguts.
Si els dos ancians haguessin volgut allargar la seva estada al jardí, a l'espera de l'entrada de Na Susanna, llavors allò propi que era de preveure és que la gent que sortia del jardí forçosament se'n havia d'adonar de l'endarreriment dels dos jutges.
Allò propi hagués sigut que la gent davant l'estranya conducte dels jutges hagués dit una cosa així com ''Què els passa als jutges, que queden al jardí i no van a dinar?
Per altra banda, si els dos ancians restaven al jardí, allò propi hagués sigut que es topessin amb Na Susanna. Sembla molt inversemblant que els dos jutges s'amaguessin cada dia dins el jardí.
Sobre això, el narrador no fa sinó embolicar la troca; en efecte, a 13, 12, es diu: ''Ells espiaven cada dia, amb cura, per tal de veure-la'' i a 13,13, ''Es digueren l'un a l'altre: Anem a casa perquè és l'hora de dinar. Sortirem i es separaren''. Si ells l'espiaven cada dia, no té sentit que el narrador els faci dir ''anem a casa perquè és l'hora de dinar''.
Diu el narrador, 13, 14, que ''...es posaren de comú acord sobre el moment que podrien trobar-la tota sola''.
En contra del que pretén fer creure el narrador, allò propi hagués sigut donar per suposat que els dos jutges tenien unes estretes relacions socials amb la família d'En Joaquim. Si la relació arribava fins a l'extrem que els dos ancians feien els judicis a la casa d'En Joaquim. S'ha de suposar que els dos jutges tenien ocasió de saludar a Na Susanna i de conversar amb ella.
És absurd que un jutge s'amagui dins un jardí per tal de veure una dona, si aquest jutge pot conversar amb aquesta dona a casa seva.
Si els jutges ''havien concebut cobdícia'' sobre la senyora de la casa, allò propi hagués sigut que fessin la cort a Na Susanna, i, si de cas, declarar la seva passió.
En el cas poc probable que els dos jutges es conjuressin per violentar a Na Susanna, llavors el lloc més idoni era el dormitori de Na Susanna.

Diu el text: 15, ''Com que vigilaven, un dia convenient s'escaigué que Susanna entrà dins el jardí, tal com havia fet el dia abans i l'anterior, solament amb dues noietes. Desitjà banyar-se perquè feia calor. 16, No hi havia allà ningú més que els dos ancians que estaven amagats i la sotjaven. 17, Ella digué a les noietes: Porteu-me, doncs, oli i ungüents i tanqueu les portes del jardí a fi que jo em banyi''.

Comprovarem que la narració que segueix és un cúmul de disbarats i de inversemblances.
Diu que, una vegada que les noietes hagueren sortit, els ancians anaren cap a Na Susanna i , 13, 20, ''digueren: Vet aquí que les portes del jardí estan tancades i no hi ha ningú que ens miri i nosaltres estem plens de desig per tu: sigues benevolent i estigues amb nosaltres, 21, sinó nosaltres testificarem contra tu que hi havia amb tu un jove i que per causa d'això has fet marxar les dues noietes''.
Si inversemblant és el discurs dels dos vells, encara més increïble és el de Susanna, 13, 22: ''Susanna sospirà i digué: de tots costats l'angúnia m'envolta, perquè, si faig això, és per a mi la mort i, si no ho faig, no escaparé a les vostres mans. 23, Es preferible per a mi caure entre les vostres mans sense haver fet res, que pecar davant el Senyor''.

És inversemblant que per portar ''oli i ungüents'' es faci ús del servei de dues persones. Més aviat sembla que és el recurs literari del narrador a fi que Na Susanna restés sola.
El narrador i els dos ancians s'obliden de les dues criades. Allò propi era considerar que d'immediat haurien tornat.
Allò propi és que una gran dama, com ho era Na Susanna, reaccionés indignadíssima a les escomesa dels dos ancians, tan amics de la família.
El narrador és un mal novel·lista: inverteix la relació de força moral dels protagonistes. A un procés judicial típic, els dos ancians serien els imputats i Na Susanna seria la part demandant. Na Susanna era a casa seva; els intrusos eren els dos ancians. Als crits de Na Susanna, allò propi hagués sigut que els servents de la casa haguessin agafat els dos vellets destarotats.
Les preguntes de la gent haguessin saltat espotàniament: ''Què hi feien al jardí els dos homes amb la porta tancada i a l'hora de dinar?'' Com així aquells dos jutges s'havien atrevit a dirigir-se cap a una dona nua que s'estava banyant (Els pintors majorment representen la casta Susanna mig nua devora un safareig).
Allò propi hagués sigut que En Joaquim hagués intervingut personalment contra aquells dos bandarres, que eren els seus protegits.
És inversemblant que En Joaquim, el marit de Na Susanna, no aparegués en cap moment del drama; només compareix al final feliç quan tot ja està solucionat.

Aquells dos ancians ho tenien malament per justificar la seva presència al jardí mentre Na Susanna es banyava.
El narrador, absurdament, fa desaparèixer de l'escena a les dues serventes de Na Susanna. Resultava evident que el testimoni de les dues noies esfondrava la falsa acusació dels jutges. Les dues noies se'n anaren un moment a cercar els ungüents. No era possible, per tant, que la senyora hagués planejat mantenir relacions adúlteres amb un jove allà al jardí a l'hora del bany.

Sembla que la intenció del narrador era exaltar la intervenció del profeta Daniel, gràcies a la qual es salvà de la pena de mort Na Susanna i es condemnà els culpables. En Daniel restablia la justícia de Jahvè.
Segons el relat, 13, 45, ''...Déu despertà l'esperit sant d'un jove anomenat Daniel''. Segons la narració, En Daniel va convèncer al poble hebreu (Sembla que vol suposar que tot el pobre era dins la casa d'En Joaquim, cosa físicament impossible) per tal de revisar el judici. Al paràgraf 13, 50, En Daniel diu ''Retornem al tribunal perquè ells ha fet un fals testimoni''.
El narrador fa suposar que En Daniel és inspirat per Déu i que les seves paraules són paraules de Jahvè. I, així, En Daniel, esdevingut jutge suprem, també fa de fiscal alhora, i així llançà una tremenda acusació i condemna contra els ancians luxuriosos. Així, digué, 13, 56: ''...Raça de Canaan i no de Judà, la bellesa t'ha seduït i el desig ha pervertit el teu cor. 57, es així que vosaltres us comportàveu amb les filles d'Israel, i aquestes, perquè us temien, conversaven amb vosaltres, però una filla de Judà no ha pogut suportar la vostra iniquitat''.
Tot seguit, el narrador s'inventa un procés judicial que sembla extret d'una rondalla mallorquina. En Daniel, per mitjà d'una pregunta de pagès astut, feu patent que els dos ancians mentien. En Daniel pregunta als ancians, per separat, sota quin arbre havien vist conversant Na Susanna i el jove. Un respongué que els amants eren sota un llentiscle, i l'altre que sota una alzina verda.
En contra de les pràctiques judicials pròpies, els dos ancians imputats no tingueren oportunitat de pronunciar el discurs de la defensa. Tot just expressada la condemna a mort, els esperava l'àngel de Déu amb un glavi per esberlar-los.
A un judici propi, el jutge hagués preguntat què hi feien els dos vellets amagats devora el safareig on es banyava Na Susanna, i com era que no havien anat a dinar el migdia; i també hauria preguntat com era que no van fer acta de presència quan entrà al jardí Na Susanna acompanyada de les dues serventes, i amb quines intencions havien romàs amagats. I per quin motiu havien acusat Na Susanna de cometre adulteri: si les dues serventes eren a buscar uns ungüents era evident que havien de tornar de seguida, i que era inimaginable una escena d'adulteri. Els jutge hauria fet altres preguntes semblants apropiades per a escatir els fets.

En resum, el relat és una munió de disbarats i d'inversemblances, cosa pròpia dels relats bíblics.

T'has lluït, Toni

Maltevui | 09/05/2011, 11:12

Avui sí que t'has lluït, Toni. Has quedat en evidència. Has demostrat no tenir cap escrúpol en tirar acusacions falses i infundades, que ets una espècie d'Aznarito o que estàs opositant per tertulià d'Intereconomía; has dit ben clar que no respectes sa separació de poders entre política i justícia; has mesclat ous amb caragols per justificar que Bildu (desvinculat d'ETA, hauries de mirar de llegir tot tipus d'informacions, no només es pamflets d'es teu partit...) no pugui anar a ses eleccions; però sa pixarada més grossa fora de test ha estat mesclar en tot açò el PSM...
Ja sé que esteim en campanya, i que et fa ganes que el PSM no tregui ni un vot. A jo llegir opinions com sa teua només em fa que reafirmar sa meua tendència anti-PP. Sou un càncer per sa societat. Si sa llei de partits fos coherent, us prohibiria, com la UEFA va sancionar en Mourinho per dir idioteses.
I bé, a part d'açò et volia dir que podries fer un poc d'autocrítica, ja que hi ets: si acceptam lo que has dit tu, que el PSM no té escrúpols en acceptar es terrorisme (paraula que no sé com l'entens, però que per indefinida no l'hauríem d'emprar mai) perquè ha donat suport a Bildu...
- Hem d'anomenar FATXA amb totes ses lletres un PP que va a manifestacions pro-família, anti-avortistes, anti-catalanes agafat de sa maneta amb Democracia Nacional o Falange Española.
- Li hem de ficar una etiqueta de CORRUPTE a un partit que va a València amb més de 15 imputats (entre ells es president, i entre els seus pressumptes delictes, un de frau electoral), que a Ciutadella mateix ha fet destrosses i que sembla funcionar amb un mateix criteri per tot: tolerància total amb els corruptes.

Diabòlic

Miquel Àngel Maria Ballester | 09/05/2011, 20:43

Em diuen, senyor Camps, que vostè se les dóna d'ultracatòlic. Curiós, perquè açò que ha escrit avui és diabòlic.

CONTRA LA RECONCILIACIÓ

L’ajustada decisió (6 vots a 5) del Tribunal Constitucional de permetre que la coalició basca Bildu es presenti a les eleccions locals del 22 de maig, invalidant la sentència del Tribunal Suprem, és la primera decisió d’una institució espanyola, en molt de temps, que inverteix la tendència sistemàtica enfront del conflicte basc: el bloqueig, el càstig, la inflexibilitat i l’aprovació de mesures que estan al límit, quan no més enllà, de la legitimitat democràtica, sense cap concessió al diàleg ni a l’obertura d’espais de distensió. L’últim exemple: fa just uns dies, el president del Congrés de Diputats, José Bono, havia prohibit l’entrada a l’edifici de representants de partits polítics legals coalitzats en les llistes de Bildu. Tractar de la mateixa manera els representants dels partits legals que els dels partits il·legalitzats, perquè aquests darrers són col·legues dels terroristes i tots van dins les mateixes llistes, equival a considerar els primers com amics dels terroristes. La validesa de l‘argument és tan dèbil com quan un algú considera que si dins una llista electoral hi ha un imputat per corrupció, automàticament tots els altres membres de la llista són còmplices de les malifetes del corrupte.
Hauré de dir que no tenc cap simpatia ni una pels terroristes etarres. Crec que el final d’ETA passa per no afluixar la pressió policial i l’aplicació clara i contundent de les lleis penals, i no accept una negociació amb cessions polítiques com a moneda de canvi per a la fi del terorisme. Ho he de dir perquè el debat està tan enverinat, tan embrutit, que qualsevol que discrepi mínimament de la línia dura del PP i d’una part significativa del PSOE, sol ser acusat de connivència amb el terrorisme.
Dit açò, sostenc que quan ja està clar que ETA ha estat derrotada, quan sols hi queda la fase final fins a la seva desaparició, que desig ràpida i propera, és necessari que totes les institucions i els actors socials implicats en l’afer, sense renunciar al càstig dels directament culpables, comencin a fer alguna passa, per tímida que fos, per fer possible la reconciliació de la societat basca.
La història està plena de conflictes en què no tots dos bàndols tenen la mateixa legitimitat moral, conflictes en què una de les parts ha perdut qualsevol resquícia de raó a causa de la gravetat, desproporció i injustícia de les seves agressions. Aquest és, no en tenc cap dubte, el cas d’ETA. Aquest va ser el cas, també, del nazisme i de tot el seu sistema criminal. Però què va passar a partir de 1945? Els principals dirigents i aquells que tenien alguna responsabilitat directa en els crims contra la humanitat, van pagar pel que havien fet. Però els simpatitzants, els ciutadans —la majoria social— que li havien donat suport, van poder tornar a trobar un lloc dins la societat alemanya. El canceller democristià Konrad Adenauer ho va tenir molt clar des del primer moment, en contra de l’opinió d’una part de la societat i de col·legues del seu propi govern: els delictes s’havien de perseguir i castigar, però les idees no, i per dolorós que fos, era necessari estendre la mà als qui, per la raó que fos, havien donat suport a Hitler, perquè la societat alemanya havia de començar a cicatritzar les ferides i caminar cap a la reconciliació. No es tractava de cedir a cap xantatge, sinó de crear les condicions del perdó i la pau social.
En una altra situació, ben diferent però amb paral·lelismes evidents, com és la Sudàfrica de l’apartheid, el carismàtic líder Nelson Mandela, que va patir en carn pròpia la repressió i la injustícia, es va convertir en una icona mundial del perdó i la reconciliació, des del convenciment que donant passes des de la generositat s’havia de permetre que els qui havien estat del costat de la duríssima repressió racista, tinguessin una nova oportunitat dins la nova Sudàfrica. Molts no ho van entendre, però Mandela no va afluixar: la reconciliació i el diàleg feien necessària l’obertura de canals per refer la vida social, trencada per l’odi i la violència.
En l’escenari que s’obre amb el desitjat i previsiblement proper final d’ETA, s’haurà d’avançar en aquesta línia. La veu discrepant, ara mateix, és la del PP, i de les seves corretges de transmissió com l’AVT, el Foro Ermua i altres caricatures de la lluita conra el terrorisme. El PSOE tanca files, però no és cap secret que una part significativa dels seus dirigents (Bono al capdavant) estan més a prop de les tesis del PP que de la decisió del Tribunal Constitucional. Per aquesta gent, el camí de la reconciliació és indesitjable. La via que l’ètica pública, la filosofia moral i el pragmatisme polític recomanen per a conflictes enormes i gravíssims, no serveix per al conflicte basc. Per al PP i una part significativa del PSOE, la sortida no passa només perquè els terroristes paguin pel que han fet; exigeix, a més, la humiliació i la repressió dels seus familiars, els simpatitzants, i tota l’esquerra abertzale, fins i tot quan s’ha desmarcat d’ETA i ha renunciat, mentre no es demostri el contrari, a qualsevol connivència amb el seu entorn criminal. Aquesta gent, per al PP i una part gens significativa del PSOE, no han de tenir cap sortida, cap segona oportunitat, no han de poder participar en la vida democràtica del seu país. El PP i una part significativa del PSOE només entenen d’humiliació, d’exclusió, de venjança. La reconciliació, que la practiquin els altres.

Recibido, Jorge

Fauno | 09/05/2011, 21:09

Menos mal que alguien ha compartido el sopor de intentar leer lo que el común de la gente denomina " rollo macabeo " y alguien con sentido del humor como Toni, aplicando el principio ¿No quieres caldo? ¡Toma tres tazas! nos ha colado una segunda parte, mucho más interesante, jugosa y resumida que la primera.
Y dicen que no hay dos sin tres.

Quien viene a hablar

Periquito | 09/05/2011, 21:20

¿Miquel Àngel Maria Ballester, no es aquel que lo ordenaron sacerdote (pronto colgó los hábitos), y en su discurso de ordenación soltó un mitín comunista de tomo y lomo?
¿Es aquel que prefirió sus soflamas de comunismo rancio, antes de seguir sus compromisos adquiridos con la Iglesia?
Y después, este mismo, sale ahora en defensa de los amigos de ETA.
Es que no existe el miedo para esta gente...

Què critiques, Periquito?

Maltevui | 09/05/2011, 21:45

Periquito, estàs criticant que en Miquel Àngel tengui principis? Que sigui prou fort per desafiar els seus caps? Que tengui la capacitat de canviar d'opinió, de rectificar? Si és açò, tio, fes-t'ho mirar...
Lo demés que amolles són tòpics, com els d'en Toni Camps (ja fas bé d'entrar a n'aquesta pàgina: ses teves opinions serien considerades "pixarades fora de test" en qualsevol altra conversa, però aquí quedes amparat pes discurs d'es mestre).
I Miquel Àngel, estic d'acord amb el que dius tret d'amb l'etiqueta de "terrorisme", una paraula que mai ha estat definida amb claredat ni amb consens internacional, i que actualment només significa "grup inclòs en una llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres (FTO) el·laborada de manera arbitrària (i, com a conseqüència, gens democràtica) pel Departament d'Estat estatunidenc". Sa meva reflexió, vist açò, és: val la pena atacar a una persona o a un grup amb arguments tan buits de contingut com una acusació de terrorisme? És com si t'acusen de blatsomia o de clorisme (dues paraules que tampoc venen definides), només que aquesta paraula l'hem sentit tant que ens sembla que sabem què significa. Si algú hi ha pensat i em vol contestar, estaré encantat d'escoltar-lo: què és el terrorisme?
I per acabar: sa força amb què s'alcen veus neofascistes (dit d'altra manera, pròpies o properes al PP) davant sa legalitat de Bildu, ¿no respon, més que a la pura defensa de l'Estat de Dret i de les víctimes del terrorisme, a que el sorgiment d'un moviment que aglutini l'esquerra nacionalista els trunca els interessos espanyolistes a la regió? No oblidar que el pitjor joc brut al País Basc l'han fet els espanyols. Que sembla ara que siguin uns santets... Primer, amb el desmembrament de la capital històrica, Pamplona, dels territoris bascos (no, que ara són navarresos...); després, mil coses més; i sa darrera, ajuntar-se els dos grans partits espanyolistes per tombar qualsevol possible aliança nacionalista.

Contestació a ne'n Periquito

Antoni Camps | 09/05/2011, 22:15

El comentari de'n Periquito me sembla fora de lloc i ho vull manifestar aquí.
La vocació sacerdotal és una cridada específica de Deu que mereix tot el nostre respecte i per a mi, té tota la meva admiració.
I també ha de tenir tot el nostre respecte la postura d'aquells que, amb responsabilitat, prenen la decisió de no seguir en el sacerdoci.
Personalment, com a catòlic (no entenc la distinció entre ultracatòlics i la resta, per jo, o ets catòlic o no ho ets) he d'agrair a ne'n Miquel Maria tot el que ha fet per l'Església, mentre va ser sacerdot i després, quan ja ho havia deixat.

la vergonzosa postura del PP

indocumentado | 11/05/2011, 08:45

Como punto fuerte de su campaña de incremento de votos este partido -que, por cierto, ampara a genocidas tan caracterizados como Franco y a terroristas internacionales como Obama- siempre juega electoralmente con el terrorismo.
Parece que necesitan de la amenaza criminal para así, para venderse como paladines, crecer en votos.
Nunca tendrán bastante; nunca reconocerán una buena noticia relativa al fin de las armas. Cualquier acto inocuo e involuntario lo llegarán a considerar acto de apoyo al terrorismo.

Penoso espectáculo de este partido siniestro que igualmente merecería ser ilegalizado por utilizar a las víctimas en campaña, y por haber llevado la crispación y la confrontación entre los ciudadanos resucitando viejos fantasmas. En permanente golpe de estado mediático.

Cuando los cargos público del PP en Euskadi eran objetivo principal de los terroristas, todos los ciudadanos se unieron y se consiguió marginar a los partidos directamente apologistas de ETA. Era cuando Aznar era de centro, y todo eso. Luego desde significativos grupos agitadores del PP, cuando los muertos no eran de los suyos y lejos de resultar rentables, provocaron un descalabro electoral, se han llegado a reir de ellos -es terrible el caso de Pilar Manjón-.

Es lamentable la actitud del PP con el terrorismo. Y siempre en continua degeneracion.

La izquierda nacionalista vasca pacífica tiene derecho tambien a concurrir a las elecciones, mal que les pese.

Y, en definitiva, aun cuando no me caracteriza mi simpatía al PSM, la verdad es que el comentario me parece, aunque previsible, rechazable.

Los que quieren a Bildu en las instituciones

Juli Bosch | 11/05/2011, 12:13

Bueno, bueno, hoy sale un preso de ETA pidiendo el voto para Bildu. Ya podeis hablar vosotros, los que os haceis llamar demócratas, ahora se ha visto claro que ETA quiere a Bildu en los ayuntamientos.
O sea, ¿quienes quieren a Bildu en las instituciones? Pues ya lo hemos visto: Indocumentado, el ex-cura, Maltevui, el PSM y ETA. Menudo equipo.l

Antes votaría a Bildu

indocumentado | 11/05/2011, 15:01

Que al partido de Obama o de Aznar; y demás enemigos de los derechos humanos.

El PP juega sucio siempre con el tema del terrorismo.

Ignorància atrevida

Bòtil | 11/05/2011, 16:48

Julito, si hagués sortit amb la bandera del Real Madrid, segur que demanaries l'il.legalització del club blanc.
I aquell que es feia fotos amb la samarreta de "la roja", te semblava bé??????

quines pardalades

indignat | 11/05/2011, 17:16

Mira que si arriba a sortir amb una pancarta del PP!

Mira que si s'arriba a promulgar una llei que il·legalitzi als partits que no condemnin la dictadura franquista

Mira que si els etarres dels tribunals europeus que hi ha per Europa, en cas d'il.legalitzar a BILDU, arriben a donar-lis la raó

Mira que sou capdefaves

Mira que potser hauríem de posar un xip a l'orella a tots els votants nacionalistes a Euskadi i una vegada constatat que han votat al PNV-EAJ, Aralar, Bildu, Nafarroa Bai...retirar-lis tots els drets civils i internar-los a camps de concentració...per si un cas.

Mira que vos agrada crear independentistes (ja ho féreu a l'època de n'Aznar amb un resultats espectaculars per l'Esquerra Republicana d'en Carod).

Mira que molta gent ja vos veu el llautó i aquí i a Euskadi i Nafarroa vos passarà factura.

Mira que hi ha motius per que el PSM de Menorca i qualsevol persona civilitzada vos posi una denúncia davant el jutjat de guàrdia.

Mira que, tanmateix, no paga la pena parlar ni dialogar amb vosaltres

Mira que, tanmateix, a Sud Àfrica, Irlanda del Nord i tants i tants de llocs gent com vosaltres feis molt de mal però la realitat, tossuda, s'imposa per damunt dels radicals fanàtics (alguns del PP i, evidentment, alguns de l'esquerra abertzale)

A Indignat

Jorge Rodríguez | 11/05/2011, 20:58

Mira "indignat", podrás decir lo que quieras, la carta de Camps es lo que piensa la inmensa mayoría de los menorquines.
Bildu no puede entrar en los Ayuntamientos. Es de sentido común. No podemos dar ni una gota de agua a esta gente.
Si el PSM quiere que Bildu esté en las instituciones, es su problema. Yo creo que esto no es bueno. No sólo no es bueno, sino que es pernicioso para la democracia y para la lucha anti-terrorista.

constitucionalitat

udlib | 11/05/2011, 21:34

En atención a todo lo expuesto, el Tribunal Constitucional, POR LA AUTORIDAD QUE LE CONFIERE LA CONSTITUCIÓN DE LA NACIÓN ESPAÑOLA,
Ha decidido
Estimar la demanda de amparo promovida por la coalición electoral “BILDU-Eusko Alkartasuna (EA)/Alternatiba Eraikitzen” y, en consecuencia:
1º. Declarar vulnerado el derecho de la recurrente en amparo a acceder a los cargos públicos en condiciones de igualdad, con los requisitos que señalen las leyes (art. 23.2 CE).
2º. Restablecerla en su derecho y, a tal fin, declarar la nulidad de la Sentencia de la Sala Especial del Tribunal Supremo a la que se refiere el artículo 61 LOPJ, de 1 de mayo de 2011, recaída en los procedimientos contencioso-electorales acumulados núms. 2/2011 y 4/2011, por la que se declaró no conformes a Derecho y se anularon los Acuerdos de las Juntas Electorales de Zona de las provincias de Álava, Guipúzcoa, Vizcaya y de Miranda de Ebro (Burgos) y de las Juntas Electorales de la Comunidad Foral de Navarra de proclamación de las candidaturas presentadas por la coalición electoral recurrente a las elecciones municipales, a las Juntas Generales de los Territorios Históricos y al Parlamento Foral de Navarra a celebrar el próximo día 22 de mayo de 2011.
Publíquese esta Sentencia en el “Boletín Oficial del Estado”.
Dada en Madrid, a 5 de mayo de 2011
www.tribunalconstitucional.es/es/resolucionesrecientes/Documents/2011-02561STC.pdf

La sel·lecció, braç futbolístic d'ETA?

Tomeu Roncedo | 12/05/2011, 08:01

ULTIMA NOTICIA!! Es relaciona la sel·lecció Espanyola amb l'entorn de E.T.A.!
S'han detingut dos integrant de la banda terrorista amb camisetes de la "roja", el que és un evidència dels lligams entre la banda i la sel·lecció!. La FIFA es planteja retirar-li el Mundial...
(Lo de les camisetes es veritat, fa uns mesos)

Venga Roncedo, vete al circo Roma

Juli Bosch | 12/05/2011, 12:29

Venga Roncedo, vete a hacer payasadas al circo Roma. Lo tienes cerca, a la entrada de Ciutadella.
Menudo energúmeno estás hecho.
Mira Roncedo, si no quieres entender las cosas, no es nuestro problema.
Bildu es la nueva franquicia de ETA. Los de ETA piden el voto por este partido.
Y esto a mí me jode. Me jode que ETA se infiltre en los ayuntamientos. Si al PSM esto le gusta, está en su derecho. Cómo yo estoy en mi derecho de pensar lo contrario.

A Juli Bosch

Homo pacientis | 12/05/2011, 15:06

Juli, la diferencia es que tú -como tantos otros- te has creído la publicidad que te han echado desde El Mundo, Libertad Digital, Intereconomía, la Cope (y otros).
Bildu comparte con ETA la ideología -el nacionalismo vasco y, seguramente, el comunismo- pero no el fondo -sistema burocrático contra lucha armada-. La lucha armada sólo es una parte minoritaria de un movimiento mucho más amplio. Igual que el PP no es Falange, Bildu no es ETA -incluso me atrevería a decir que los dos primeros se parecen más.
Y es este movimiento el que os jode (ya te hago del PP, esto es gratis), el de un pueblo que no comparte con vosotros el sueño imperialista español (igual una parte considerable de catalanes, gallegos e incluso andaluces). España es de todo menos un imperio (un imperium fail, en todo caso), y si Madrid y el PPSOE no empieza a respetar las ideologías diversas que incluye, va a quedarse sólo. España se rompe, pero no culpa de los nacionalismos periféricos, sino por culpa del nacionalismo español imperialista e irrespetuoso.
El gobierno inglés nos ha servido recientemente un ejemplo de lo que significa respetar la diversidad. ¿Qué piensas de que Escocia haga un referéndum para la independencia? ¿Son unos separatistas de mierda? ¿O son un pueblo que tiene derecho a elegir? Y el gobierno inglés, que lo permite -al menos, dice que lo permite-pero hará campaña en contra, ¿contribuye a la ruptura de la unidad? ¿O simplemente respeta el derecho a la libertad de los escoceses?
Yo, por supuesto, pienso que los escoceses son muy libres (o deberían serlo) y que, en democracia, el gobierno inglés es lo que debe hacer: hacer campaña en contra, si quiere, pero respetar el resultado de las urnas.
Por contra, el caso español (menos democrático): Las reminiscencias franquistas han paralizado el estatuto de Catalunya, ilegalizan cualquier alternativa democrática nacionalista de izquierdas en Euskadi, impiden que se haga un referéndum de autodeterminación...
Ya para acabar, si el PSM se parece a Bildu es en el espíritu nacionalista. En el terrorista también, pero simplemente porque Bildu tampoco está de acuerdo.
El destino de la denuncia por este artículo -sucio, ruin, cargado de falacias, mentiras y asociaciones de ideas gratuitas- servirá para baremar en qué nivel se encuentra la democracia en este país. Si las autoridades judiciales toman medidas (algo que deseo por el bien de la democracia), será una buena señal. Sino, significará que estamos realmente mal...

El circo de Toni Camps

ainegue | 12/05/2011, 15:35

No sabe el Toni Camps en el lío en que se ha metido.
Se puede estar de acuerdo o no con la decisión del Tribunal Constitucional, pero decir que otro partido u otros ciudadanos apoyen a Bildu, a su derecho a presentarse a unas elecciones,decir que son una bombona de oxígeno, que Bildu es el brazo político de Eta.. demuestra (una vez más) ser un profundo desconocedor de nuestras leyes y un imprudente.
Jo tambien espero que las autoridades judiciales tomen medidas.
Bildu se presenta a las elecciones porque así lo ha decidido el TC.
Los que estamos de acuerdo con esta decisión -yo misma- no le consiento al Camps que piense o diga que soy pro-eta, porque no lo soy. Al contrario espero y deseo que se acabe de una vez el terrorismo de Eta, o del Movimiento de Liberación Nacional Vasco que decía el sr. Aznar.

Re: El PSM, Bildu i ETA

Arkonada. | 12/05/2011, 16:31

Jose Ángel "El Chopo" Iríbar, 49 vegades internacional amb la selecció espanyola, i capità tant de la selecció com de l'Athletic Club, va ser, el 1979, un dels integrants de la primera mesa nacional d'Herri Batasuna. Una reincidència tan gran d'un membre d'HB-ETA a la Selecció només pot dur a la lògica deducció que en efecte, l'equip espanyol formava part de l'entramat terrorista, igual que la Federació. La recent detenció de dos etarres amb la camiseta de l'equip guanyador del darrer mundial així ho corrobora, segons informes de la Guàrdia Civil.

Toni Camps: demana la il·legalització de la Selecció Espanyola ja, per decència democràtica; fora terroristes del món de l'esport. I de retruc, il·legalització de tots aquells mostrin emblemes de la organització terrorista HB-ETA-Selecció Espanyola, diguis ikurriña, Euskal Presoak Euskal Herria o banderes amb els colors de la selecció espanyola.

A joderse, oé

Bòtil | 12/05/2011, 18:32

Julito, no et pots imaginar el gust que em dóna saber que "te jode".
Els bascos que no pensen com tu, s'han "jodido" molts d'anys, i ara te toca a tu i als FEIXISTES com tu, per què feixista és qui pensa que qui no enten les coses com ell, s'equivoca, o qui emet sentències com "Bildu es la nueva franquicia de ETA", i es queda tan ample. Ets un ciutadà anti-constitucional, ho sabies? És el mateix tribunal que va retallar l'estatut català, i que tan bé vos semblava, el mateix, gens sospitós de nacionalista ni d'esquerres, fins ara, o no?
Per acabar, Julito i demés feixistum oiós que pul.lula per aquí:
A JODERSEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE

Re: El PSM, Bildu i ETA

Biel | 12/05/2011, 19:49

N'hi ha que faran el possible perquè no hi hagi pau: UPD, Intereconomia,... i ara s'hi afegeix en Toni Camps. Algú fa passes per arreglar les coses, i sempre n'hi haurà disposats a apel·lar a les víctimes d'ETA i utilitzar-les demagògicament per evitar que això algun dia s'arregli. Endavant,.... però després les conseqÜències solen esser nefastes.

El PSM hauria de rectificar

Pere | 12/05/2011, 21:12

Es nota que aquest article us ha alterat, i no poc, als pessemeros.
La lluita contra ETA s'ha de fer en tots els fronts. I un front és el d'evitar que ETA arribi als ajuntaments.
En alguna ocasió, fa molts anys, vaig votar al PSM. Ara no ho faria mai. I menys després de veure com donen recolzament a Bildu.
El PSM hauria de rectificar.

Re: El PSM, Bildu i ETA

El Chopo | 12/05/2011, 22:24

El PP és l'únic partit que duu delinqüents a les seves llistes; Bildu, n'hi un. El PP és l'únic partit que es fa fotos amb delinqüents sentenciats (Gabriel Cañellas); Bildu, cap.

Per cert: Pío Moa, Jon Juaristi, Mario Onaindia (ja mort)... Ex-membres d'ETA i del GRAPO, militants destacats del PP i del PSOE.

el psm bildu eta

meditemos | 13/05/2011, 16:41

Miguel Ángel María Ballester hace unos comentarios, que se pueden compartir,sobre los procesos en la lucha contra los grupos terroristas y la actitud mas inteligente para hacerles frente.
Pero a la mitad de su discurso comienza a perder el rigor, sacando la parte visceral nacionalista,buscando e identificando enemigos entre los demócratas.Tratar de caricaturas a la AVT,o al Foro de Ermua o a las personas que los apoyan,es una falta de respeto a quienes mas han sufrido los atentados de la banda terrorista .
0tro de los errores de Miguel Ángel, es decir lo que el mismo critica,pensar que los que no están con él, sólo buscan la humillación,la exclusión y la venganza.
Miguel también se olvida que la banda terrorista tuvo dos generosas amnistías,que han existido serios intentos de negociación,que a pesar de todo, han seguido cometiendo los mas viles asesinatos(humillando y mofándose de las víctimas y de sus familias)y que siguen teniendo las armas.
La democracia ha dado,y seguirá dando, oportunidades a quienes quieran dejar la violencia,pero en ese camino hacen más daño quienes desearian ver a nuestro sistema democrático humillado.

A meditemos

Maltevui | 13/05/2011, 17:13

La història l'escriuen els vencedors, i hem de ser conscients que tot el que llegim a la premsa serà la història que escriuen els vencedors, en aquest cas, els espanyols. Meditemos, sembla que t'ha afectat tant aquesta premsa que ja empres les paraules com si fossin teves. Per exemple:
- Confons "democràcia" amb "espanyolisme" (on dius "buscando e identificando enemigos entre los demócratas" hauries de dir "... entre los españolistas").
- Empres el que t'han explicat els mitjans espanyols sobre les treves etarres com si fos una veritat universal, donant-li total credibilitat i sense comparar la seva versió amb la basca. Sí, els etarres són molt dolents, casi tant com el dimoni, però no crec que els governs espanyols que han negociat amb ells fossin cap santets...

Gentuza

Hasta los Huevos | 14/05/2011, 09:09

Con gente como Maltevui, PSM y demás personajillos del nacionalismo más rancio, no me extrañaría ver algún día el nombre de un etarra en alguna calle de Mahón.

El PSM es una lacra

Juli Bosch | 15/05/2011, 16:52

Por lo que veo, el famoso artículo de Camps sigue en el blog como si nada. El juez no ha decidido la clausura del blog, ni borrar el artículo en cuestión, ni nada de nada.
Tanto cuento para nada.
Los del PSM son una auténtica lacra para la democracia y para nuestra economía. Un mal que tendremos que extirpar con su derrota en las urnas.

La casta Susanna III

Fauno | 15/05/2011, 21:08

¿Y qué iban a hacer los pequeños tribunales viendo lo que hacen los superiores y con la libertad de expresión de por medio?
Imitando a los catalanistas siempre podremos decir: " Acatamos la sentencia pero no la compartimos " y quedarnos tan anchos.

Ya era hora

Librepensador | 19/05/2011, 13:35

Ya era hora. Qué soplo de aire fresco. Por fin algo se mueve más allá de la lacra política. Cuando la ciudadanía libre y espontánea toma las calles el poder se preocupa. Qué placer ver la cara de idiota que se les ha quedado a Rajoy, Rubalcaba, Rosa Díez, Cayo Lara, Antich, Bauzá y demás vividores ante la toma ciudadana de plazas en todo el pais. Están acojonados ante los posibles efectos de esta revuelta popular en las inminentes elecciones. Ellos que siempre hablan en nombre del "Pueblo" ahora lo tienen en frente, cantándole las cuarenta.

Al mismo tiempo, el capo de la mafia internacional (FMI) detenido por agresión sexual. Una muestra más de la catadura moral de los que dirigen el cotarro económico, el que a su vez controla la política mendaz que padecemos.

Caramba, esta primavera parece que va a resultar mucho más provechosa de lo esperado.

Espero con curiosidad cuál es la opinión de Camps ante este masivo ejercicio de libertad y responsabilidad ciudadana.

Como no podía ser de otra manera me uno con firmeza al grito rebelde:
DEMOCRACIA REAL YA!!

Nos vemos en las plazas.

Ayer estuve en Sol

indocumentado | 21/05/2011, 14:56

Y regresé mareado de tanto olor a porro. Nunca imagine que pudiera haber tan variada gama de matices. Y de tanto flash de iphone megaguay con los que los chavales -que una vez más harán uso de la convocatoria de septiembre- inmortalizaban su fiestón.

A mi estos no me representan.

¿Donde han estado estos diez últimos años? Ya se sabe... viviendo la vida. Aqui la gente solo se mueve por su bolsillo, sus vacaciones y su ocio y por su pequeña incertidumbre.

Esto no es más que una gansada. El lunes ellos se irán a comprarse el último modelo de móvil y a compartir con los colegas las fotillos y recordar la gesta.
Twiteros ociosos de biblioteca de facultad que les ha salido bien la broma, que el lunes regresarán a sus "melapela.com" y páginas afines.

Ni votarán ahora ni han votado nunca ni nada han hecho para impedir los males que atinadamente denuncian (eso si) de la casta política actual. Siempre han pasado de largo, pasado de todo, con el rollo de "todos los políticos son iguales"... Y menuda originalidad de slogans.

Efectivamente es un movimiento pacífico; ya solo faltaría que usaran la violencia.... Estos por lo demás no se mojan, no se comprometen, no toman partido hasta mancharse..

Por lo demás que en España la gente se salte la ley, es lo habitual. La sedición es habitual entre la agitada extrema derecha reciente y el nacionalismo radical. Nada nuevo bajo el sol.

A mi no me representa esta gente, por supuesto anónima.

Pero hace buen tiempo y volveré a dar una vuelta a pillar una birrita fresca.

Representada

Documentada | 21/05/2011, 22:11

Por lo que dices indocumentado, estás un poco "out" de lo que pasa. ¿Estuviste en Sol? Ja, ja, ja,
Tu no te has movido más allá de esta pàgina.
Hueles más a whisky tu solito, que miles de personas de todas las edades a porros como dices.
El 15-M, el ¡INDIGNAOS!es un movimiento social, individual, que pretende que esta sociedad sea más justa. No son pasotas, al contrario, están mucho más preocupados que tu. Reivindican una sociedad y unos valores que ni te imaginas porque no vés más que dos y dos son cuatro.
No te creo, no has estado en Sol, ni en Madrid, ni en Barajas.
Esta gente anónima no te representa, afortunadamente, pero tienen cara, calor olor - y no a porros- ilusiones,
Tú, indocumentado, no tienes cara, ni nombre, i date las vueltas que quieras que pillarás una birrita fresca.

Hoy estuve en Palma

Librepensador | 21/05/2011, 23:24

Joder Simpa, vaya análisis el tuyo. Si eso es todo lo que puedes deducir de un movimiento espontáneo, fresco, horizontal, ilusionador, que pone el acento en los auténticos problemas que nos afligen, que identifica a los verdaderos responsables (bancos, gobiernos títeres y partidos políticos corruptos). Un movimiento esperanzador.
Yo he estado en la concentración de Palma y allí se ha comentado que no quieren a nadie bebiendo alcohol en la plaza y he visto a mucha gente de todas las edades ejerciendo la libertad con responsabilidad.

Por cierto, cuando la ley está al servicio de los poderosos y sus oscuros intereses, la obligación de un hombre libre es desobedecerla. Puede sonarte a "slogan manido" pero te aseguro que bien vigente. Ahora va a resultar que los cuatro mantenidos de la Junta Electoral deciden cuando puede o no puede ejercer su derecho a manifestarse el pueblo. Derecho que ha costado sangre, sudor y lágrimas de diferentes generaciones. Lo que hay que leer Simpa. Se ve que la cerveza estaba caducada.

Salud e Indignación.
Y a resistir tras la comedia de las urnas. La lucha continúa.

ahi teneis vuestra victoria

indocumentado | 22/05/2011, 21:07

Pero ellos seguirán acampados. Fumando felices.
Otros con el despertador a las 7, sin cobrar, a que les jodan un dia mas los de siempre.
Y los chavales cantando felices. Que ya se presentarán en septiembre. Y sino, "se la pela".

Enhorabuena, sois cojonudos

Carcundia y cinismo del Simpa

LibrePensador | 22/05/2011, 22:13

De verdad, Simpa, que no hay quien te entienda. Un discurso, el tuyo, carca e injusto.

Ahora va a resultar que la culpa de que gane la derecha corrupta es responsabilidad de los únicos que se atreven a denunciar valientemente que este sistema (gane el Pp o gane el PsoE) no va a solucionar los problemas de la gente sino seguir enriqueciendo a una élite minoritaria.

La presencia de las acampadas y del movimiento que está naciendo en ellas es hoy aún más necesaria que ayer. A esta derecha corrupta, clientelista y embustera y sus previsibles políticas habrá que hacerle frente con algo más que cinismo de salón. Al menos en Sol, en Palma, en Ibiza y en muchas otras ciudades hay gente caminando. Otros prefieren criticar sentados y amargados a un lado del camino.

Ellos tan felices

indocumentado | 23/05/2011, 08:09

Al menos hoy a los que asqueados del mundo y de la vida -y de la mala suerte- teníamos que bajar por el metro de Sol para ir a currar, estos chavales ociosos nos han dejado un pasillo para bajar en al metro. Por supuesto, encorbatados, porque sino te echan del trabajo precario, no por otra cosas. ¿Que se creen? Tampoco tenemos "carro".
Que felicidad verlos dormir con rostro dichoso, satisfechos de su gesta.

El dinero, el capital -el PP- ha ganado. Ha arrasado -como era de preveer- Y ellos deben saber que acaso habrá más generosidad para poder pillar y organizar fiestuquis y viajes temáticos en pos de revoluciones ignotas y ajenas -regresará acaso el "interrail" añorado-. Curiosamente ¿Porque casi todos los de Sol habían estado en Tunez y en Egipto?. Sin duda que la fiesta de la primavera en Sol será recordada por años y convenientemente rememorada.

¿Porque coño no tomaban el BAnco de España? Que está por cierto a 300 metros de sol.
Pues porque se acampa mejor, por el tema del tráfico en Puerta del Sol. Más cómodo y más guay. Como una nochevieja interminable.

Felicidades a todos por su victoria. A los indignados, a los resignados y a los ilusionados. El pepito nos salvará de todos los males y colmará nuestras carencias.

Otros a joderse y a ser explotados y humillados como siempre. Sin campings donde regalarse por la cara unas vacaciones, una interminable verbena. Pero algunos eso si, que han escrito hace tanto tiempo los mismos slogans que estos se creen que se inventan ahora, con la cara partida en batallas espurias contra lo imposibles. Que no hay verbenas que puedan conjurar este mal sino.

Que asco de sociedad.
Cuanta tontería.

En Sol ayer noche la única gente sacrificada eran los periodistas -esforzados becarios defendiendo su trabajo- insultados por esta gente y la policía.
Y me jode mucho tener que decir esto. Y los que por fin no tenían que dar un buen rodeo para coger el bus o el metro para ir a trabajar.

Allí en medio estaba el futuro de la sociedad. Pringosos envoltorios de hamburguesas de mac donalds y litronas vacías.
Y esa continua humareda de los porros que no se cansan de fumar.

Lo digo de verdad: enhorabuena a todos. Admiro vuestra felicidad. De los ganadores y de los que se dicen indignados.

A los otros que nos parta un rayo.

Solo pedimos un pasillo para poder bajar al metro e ir a encontrarnos con nuestro amo magnánimo.

Un día más y por siempre.

Felicidades a todos compañeros. Que os aproveche.

A mi dejadme, como dice LP, al borde del camino. Felizmente amargado

aire fresco

indocumentado | 25/05/2011, 21:17

le llaman al olor a porro rancio. Que risa ver a un notas arengando a cuatro jovenzuelos resacosos y desaliñados hablando de medio ambiente entre la nube tóxica y hendionda del campamento de Sol.
Menudo esperpento.
Y mientras algunas calle más alla los niños bien del pepito borrachos de victoria. Entre ellos sin duda debe estar el ya famoso "pijo de intereconomia"... a los que ahora, claro está, les resulta simpatico este movimiento.

Que vergüenza. A ver si recogen la basura y se pegan una buena ducha. Son ya tantas las jornadas de lucha..

Que se acabe ya el flower power de sol. Y que planten cara de verdad a la derecha.

Enhorabuena a todos. Todos habéis ganado. Así se supera la crisis sin duda

el pp i el país basc

dubil | 26/05/2011, 08:09

Ridícul estrepitós del Partit Popular a Aduna, un poble de Gipuzkoa. El PP era l'única candidatura que es presentava, però tot i així, no ha arribat al 5% de vots necessaris per poder obtenir regidors.
El Partit Popular s’ha quedat sense l’alcaldia d’Aduna, un poble de Gipuzkoa on previsiblement tenia la victòria assegurada. El PP era l’única candidatura que es presentava, i per tant, només havia d’assolir el 5% de vots mínims per obtenir representació a l’Ajuntament.

Tot i així, la mobilització en contra de la presència dels populars en aquesta localitat ha provocat que el PP s’hagi quedat fora del consistori. Un 96% dels votants va votar en blanc, mentre que només un 4% va fer-ho pel Partit Popular. D’aquesta manera, en no arribar al mínim legal necessari, el PP es queda fora del consistori, i per tant, no s’ha pogut adjudicar cap regidor en aquesta localitat basca

Joder con dubil

Juli Bosch | 28/05/2011, 11:56

Pues mira "dubil" como está la democracia en este lugar. La gente, atemorizada, ni se ha atrevido a ir a votar.
Y esto te enorgullece? Esto te parece bien?
Ver la democracia cohartada, hundida, aterrorizada por una banda de salvajes, hábilmente aupada a los ayuntamientos... Esto te parece bien?
En fin...

Re: El PSM, Bildu i ETA

julian muñoz | 25/07/2011, 08:37

voy a fundar un partido y voy a negar a negar el holocausto a los judios, no voy a condenar el nazismo, voy a tener simbolos nazis en los ayuntamientos que gobierne, a retirar los símbolos judios, mis concejales van a ser ex-neonazis, pero no tengo nada que ver con el partido nacionalsocialista, me creerá la justicia española, me apoyará el PSM???

pillais el simil?

jajajajaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaajajjajajjjjjjjjjaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

jujauajujaujaujsuaju kskskksksksksks

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb